Un diumenge del mes de gener d'enguany vaig anar a Sarroca a veure els Camins d'or líquid. A l'hora de dinar vaig fer cap a casa els pares. Hi érem ells dos, jo, el Ramon i la Ramona d'Artesa de Lleida. No vam menjar plats tan moderns com aquest, aquest, aquest, aquest o aquest altre, però déu n'hi do. Vegeu-los valtros mateixos:
Uns boletets a la brasa:
Uns canyuts (així ho diuen a Sant Carles de la Ràpita):
Los millors caragols del món (los que fa mon pare):
Lo millor allioli del món (lo que fa ma mare):
Una vinagreta clapejada d'oli:
Una súper paella:
Aquest el va fer la Ramona, que és una artista fent postres:
Ei, Ignasi, vaja dinar que et vam preparar, millor que els meus!!!
ResponEliminaNo ho sé, Pere, primer hauria de tastar un dels teus dinars. Pren-t'ho com una indirecta, si vols...
ResponElimina