dimarts, 28 d’abril del 2009

Presentació a Paüls

Diumenge passat vaig anar a presentar Esmorzars de Lleida a Paüls, a la comarca del Baix Ebre. Quan vaig arribar al Casal, on s’havia de fer l’acte, només hi havia les dones que muntaven la paradeta dels llibres i els operaris municipals. Però després, mitja hora o tres quarts més tard, quan la gent va sortir de missa, van fer cap tots cap al Casal. I s’hi van aplegar un centenar “llerg” de persones, Banda Municipal inclosa. La veritat, em vaig sentir una mica cohibit davant de tanta gent, però com que els ebrencs són gent molt familiar i com que jo, quan xerro pels descosits, m’oblido dels neguits, el parlament que vaig fer va sortir prou bé. Vaig signar llibres, i vaig poder escoltar i contemplar com la gent ballava la jota paulsenca. He de confessar que, en algun moment, vaig estar a punt d’emocionar-me. Perquè veure petits, mitjans i grans ballant cosa tan bonica és quelcom que entendreix.

Gràcies a tot el poble de Paüls!

Podeu llegir la crònica de l’acte aquí. Properament, quan la tele de Paüls em faci arribar el vídeo de l'acte, el penjarem al bloc.

dijous, 23 d’abril del 2009

Estic baldat (Sant Jordi 09)



Llibreria Caselles, Pati de l'IEI, Rambla d'Aragó, Llibreria Pedra Paper Tisora, Consell Comarcal de la Noguera... Estic baldat. Però ha valgut la pena.

Fins l'any que ve!

Aquí podeu llegir les cròniques del Segre i La Mañana referents a la Diada de Sant Jordi. Busqueu-m'hi a veure si m'hi trobeu.

(les fotos són cortesia de l'Anna Muñoz, la cap de Comunicació de l'Editorial Fonoll. La primera, al davant d'una pila d'exemplars d'Esmorzars de Lleida; la segona, xerrant amb el periodista de La Mañana Francesc Guillaumet i compartint taula amb Jordi Pàmias, poeta que presentava La veu de l'àngel; i la tercera, al costat de l'economista Ramon Morell, que presentava Economia a l'abast. Totes les fotos estan preses a la paradeta dels autors locals que hi havia a davant de la Caselles)

dimecres, 22 d’abril del 2009

Aforisme

De l'Institut d'Estudis Ilerdencs em van encarregar un aforisme per Sant Jordi. Es veu que el publiquen en una plaqueta o alguna cosa així. La cosa havia de girar entorn a dos conceptes: crisi i creació. No se'm va acudir res millor que això:

"No planyeu la casa que cau. Planyeu la que no es torna a alçar."

dimarts, 21 d’abril del 2009

Presentació de les novetats locals a Reus

Ahir dilluns, a les set de la tarda, els escriptors de Reus vam presentar les novetats d'aquest Sant Jordi a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Una cinquantena en total, que es diu ben aviat. Vam fer la tradicional foto de família i després vam fer una copeta de cava. Jo vaig haver de marxar aviat perquè les nenes em reclamaven... Aquí us deixo tres enllaços on podreu llegir com va ser la trobada:

El Punt

Diari de Tarragona

reusdigital.cat

(la foto és de Txema Morera, del Diari de Tarragona)

diumenge, 19 d’abril del 2009

Presentació a Jesús

Avui a la tarda he anat a presentar el llibre a Esmorzars de Lleida a Jesús, en el marc dels actes de la Fira Literària Joan Cid i Mulet. Allí he retrobat amics com el Josep Moragrega, amb qui vaig treballar a la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre; escriptors com Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Sílvia Favà o Glòria Fandos, amb els quals vam perpetrar l'obra col·lectiva El riu que parla; el lleidatà Ramon Usall, autor de Tots els camins porten a Romania; l'editor Àlex Ferrer, d'Aeditors (precisament qui ens va publicar El Riu que parla), el superllibreter de Vall-de-Roures Octavi Serret... També he tingut el gust de conèixer tres escriptors més: Miquel Esteve, Xavier Garcia i Eduard Roure.

Però el més emotiu ha estat el retrobament amb el meu "casero" Pepito Vallés i la seua dona María José. He evocat, en la conversa que he mantingut amb ells, les magnífiques vistes que tenia des del menjador del pis, amb les antenes de Caro allà lluny. Però no m'he atrevit a dir-los una cosa que potser m'hauria fet quedar malament: que a Jesús (potser perquè vivia sol) hi he fet les migdiades més llargues de la meua vida. Me n'hi anava després de dinar i m'aixecava abans de sopar.

PD: Per cert, moltes felicitats a la comissió organitzadora de la fira. Espero tornar-hi l'any que ve.
(a la foto, cortesia de Jesús M. Tibau, un servidor presentant Esmorzars de Lleida. No ha estat la presentació més entretinguda, ni de bon tros. La palma se l'ha emportada el pallasso Muniatto i el seu xou)

dissabte, 18 d’abril del 2009

Presentació a Lleida


El divendres 17 d'abril, a la Biblioteca de la Maternitat de Lleida, vam fer la primera presentació d'Esmorzars de Lleida. Érem una vintena, entre els quals ma germana Montse, ma neboda Mònica, la Núria Olomí, el Jordi Prim, la Roser Prim, el Carles Domingo, familiars del meu editor Marcel·lí Pascual i també del presentador de l'acte Ramon Camats.
Abans havia anat a entregar el llibre a diversos mitjans de comunicació de Lleida. Vaig començar pel diari La Mañana, vaig continuar amb Onda Rambla, on em van entrevistar en directe, Catalunya Ràdio, on em van gravar en directe, i vaig acabar pel diari Segre, on avui surt aquest altre regal que m'ha fet el Ramon.
Després de la presentació, i a jutjar per la recepció que va tenir el llibre, tinc la impressió que aquest Sant Jordi, a Lleida, no ens anirà pas malament. És més, és possible que en fem alguna de grossa.

(d'esquerra a dreta: Marcel·lí Pascual, el meu editor; jo mateix i Ramon Camats)

dimarts, 14 d’abril del 2009

Ramon Camats

El vaig conèixer la tardor del 2003. Amb la Maria Alba havíem decidit que ens casaríem l'any següent a la Paeria de Lleida. I havíem de buscar qui fes la cerimònia. Ràpid, vaig pensar: "Ha de ser lo Ramon Camats". Vaig demanar hora i em va rebre unes setmanes després a la seu de l'Institut Municipal d'Educació. Recordo que em va preguntar que com era que volia que ens casés ell. Jo li vaig contestar que potser era molt ingenu de la meva part, però que feia temps que el seguia amb el seu article dels dissabtes al diari Segre, i que pensava que, pel que escrivia, per força havia de ser bona persona.
Amb el temps he vist que la meva intuïció va resultar encertada. I encara em quedo curt. Amb el Ramon hem coïncidit unes quantes vegades posteriorment. Com per exemple a la primera presentació d'Oli en un llum a Sarroca, un no tan llunyà 20 de gener de 2008. Ell no va dubtar a prestar-me el seu ajut, com tampoc ha dubtat a l'hora de fer el pròleg del segon llibre, Esmorzars de Lleida, ni de fer-ne la presentació, el proper 17 d'abril, a les set de la tarda, a la Biblioteca Pública de Lleida.
Del Ramon Camats, per als que no sigueu de Lleida, se'n pot dir moltes coses. Es pot dir que és filòsof, professor d'institut, sindicalista, polític o escriptor. Com a escriptor ha guanyat en dues ocasions, dues, el premi d'assaig Josep Vallverdú de Lleida: el primer el 1998, amb Les emocions del poder, i el segon el 2001, amb El llegat d'Antígona. El seu estil és clar, planer. La qual cosa no està renyida, de cap manera, amb la complexitat dels temes que tracta: us pot fer entendre la desobediència civil o qualsevol dels filòsofs grecs amb una pinzellada. Els seus articles al diari Segre són una mostra del que dic. Llegiu-los i digueu-me què us en sembla. Jo, per la part que em toca, penso que Ramon Camats és el millor columnista de premsa de les Terres de Ponent.
(Perdoneu-me per no posar-ne cap foto, però si aneu al link de tres línies més amunt li veureu la cara)

diumenge, 12 d’abril del 2009

Reality bites


El programa es deia "De llibres", i el presentava Vicenç Villatoro. Parlaven de la recent publicació de Tor. Tretze cases i tres morts, de Carles Porta. Va intervenir una dona del públic, llibretera em sembla, i va dir que, de les coses que li havien agradat més del llibre era que els seus personatges eren reals, i que ella mateixa havia tingut ocasió de parlar amb el carismàtic Palanca un dia que havia pujat a Tor a veure el poble.
Això mateix he recordat els últims dies, arran de la propera publicació d'Esmorzars de Lleida. Tots els personatges que hi surten, tots, són reals. El Josep de la Cuadra, el Francesc i la Rosa de Cal Xirricló, el Jaumet de Torà, la Dolors del Cafè Modern, la Margarida de l'Albi, el Paco de la Bóta de l'Avi, el Bele d'Agramunt, el Josep Maria i la Dolors del Racó...
En una novel·la hem de fer l'esforç d'imaginar-nos els personatges. En un assaig com aquest també ho podem fer. Però tenim l'avantatge que podem comprovar si realment són com nosaltres pensàvem.

divendres, 10 d’abril del 2009

Amunt i avall

D'Oli en un llum, el meu primer llibre, n'hem fet més de trenta presentacions. N'hem fet a Sarroca, Reus, la Seu d'Urgell, Lleida, Tortosa, Barcelona, Girona, Tarragona i Vall-de-Roures. Hem tombat amunt i avall durant més d'un any, i hem viscut anècdotes a cabassos. En voleu unes quantes? En un poble, quan els vaig dir que la novel·la era “Sexe, drogues i festa major”, un padrí va dir-me si no estava fent apologia dels estupefaents. En un altre poble, després de confondre'm amb el meu editor (què he fet jo perquè la gent pugui pensar que sóc editor?), vam haver de fer la presentació a peu dret. En una sala del ball, mentre fèiem la presentació, escoltàvem les pilotades que, a fora, la canalla estavellava contra una porta de planxa. En una altra sala del ball, el grinyol d'una porta que només es tancava quan estava a punt d'obrir-se. En un poble vaig provocar, sense voler, el riure dels assistents quan vaig dir que coneixia la majoria dels meus lectors. En un altre poble vaig tenir la gosadia, immensa, de cantar-los Lo Guerxet d'Artesa.
Ara, a propòsit del llibre Esmorzars de Lleida, estem a punt d'encetar una nova tongada de presentacions. Pel cap baix en farem una quinzena. Com haureu pogut suposar, m'ho passo bé tombant avall i amunt. Sinó, no en faria tantes. Allò que molts de vosaltres errareu (sobretot els que no em coneixeu) són els motius que m'empenyen a fer-ho. Pensareu en allò tan recurrent que l'escriptor vol estar en contacte amb els seus lectors; que aprofita el viatge per fer turisme i conèixer nous territoris, que aniria fins al poble més remot de la Terra per vendre un miserable exemplar... Res de tot això, xiquets. Faig presentacions perquè sóc un xerraire, perquè m'agrada garlar. N'hi ha que diuen que no callo ni sota l'aigua. Això no vol dir que no deixi parlar els companys de taula i el públic. Només faltaria. Però quan em pregunten una cosa, enlloc de ser concís, breu, dos vegades bo, m'embolico tant que ja no sé què deia al principi. Enllaço una cosa amb l'altra, i després amb l'altra, i al final he de ser jo qui pregunta: “Perdona, quina era la pregunta?” De la mateixa manera, si la concurrència no m'interpel·la i el meu editor pesa figues, sóc ben capaç, jo solet, de fer-me les preguntes i respondre-les tot seguit.
I faig presentacions perquè, mentre sóc fora, no sóc a casa. Diguem-ho clar: mentre tombo amunt i avall no vaig a buscar les nenes a la guarderia; ni les porto a passeig o a jugar al parc; ni les banyo; ni les peixo; ni deixo que em pugin a cavall; ni escombro, passo el drap de la pols, frego o plego roba. Mentre presento un llibre faig festa major. Una festa major molt curta, però festa major al cap i a la fi.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Esmorzars de Lleida


El llibre encara no és a les llibreries, però aquí teniu la portada. L'autor de la fotografia és Carles Domingo, de Tàrrega, company de fatigues universitàries quan estudiàvem Polítiques a la UAB. Aquell dia, el dia que vam anar a esmorzar a Torà (la Segarra) em va dir que estrenava càmera digital. La cosa va anar de perles, perquè va fer unes quantes fotos per emmarcar. Sobretot aquesta, que retrata la cuina econòmica de l'Hostal Jaumet, la cuina on la Ramona fa aquelles perdius que són la bandera (gastronòmica) de l'establiment. Qui li havia de dir, al Carles, que d'aquella foto en sortiria aquesta portada... La vida té aquestes coses: és després, potser molt temps després de fer una cosa, que te n'adones de la seva importància. Encara que en el moment de fer-la et sembli poca cosa.
Per cert, encara no m'heu dit a quin esmorzar pot correspondre la foto que encapçala aquest bloc. Una pista: al plat hi ha torrons.

dilluns, 6 d’abril del 2009

En portada

A jutjar per la foto de portada, on diríeu que vaig anar a esmorzar?

divendres, 3 d’abril del 2009

Benvinguts

Esmorzars de forquilla és un bloc que neix a partir de la publicació, per part d'Edicions Salòria, aquest any 2009, del llibre "Esmorzars de Lleida" (primer volum de la col·lecció De forquilla i ganivet). Per tant, no us vull enganyar, aquest és un bloc propagandístic. S'hi farà propaganda del llibre, que conté la visita a 12 bars i restaurants de les comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Segarra i les Garrigues. Però també servirà per anar seguint la rècula de presentacions que anirem fent per aquests móns de Déu, que potser no seran tantes com en el meu anterior llibre (D'"Oli en un llum" n'hem fet 32, i encara en queda una), però Déu n'hi do. També hi penjarem fotografies, explicaré anècdotes i segur, segur, que podré intercanviar opinions amb vosaltres, sobre què us ha semblat el llibre, què us semblen els esmorzars d'aquests 12 establiments (en cas que hi hagueu anat, o hi hagueu d'anar) i quins són els esmorzars de forquilla i ganivet de la vostra vida. Bé, no m'embolico més i us cedeixo la paraula. Benvinguts.