I després de Montoliu va tocar Sarroca, lo meu poble. Vaig estar ben acompanyat, perquè a la taula hi havia el David Tomillero, regidor i amic, i l’Antoni Siurana, exalcalde de Lleida, exconseller d’Agricultura i actual director general d’Acuaebro. El David va recordar els dos esmorzars que vam compartir a la comarca de la Segarra (al Resturant Bargués de Cervera i a l’Hostal Jaumet de Torà), i va destacar la feina que hi ha a darrera d’un plat. Va venir a dir que no tot era endrapar, que hi havia tota una història a darrera (elaboració, presentació, etc). L’Antoni va explicar com eren els esmorzars fa unes quantes dècades. Va evocar els esmorzars al tros, els quals havien de ser energètics per fer suportables unes dures jornades de treball. Va esmentar els esmorzars que es feien a les fires, els quals podien servir per rematar un bon tracte. I va elogiar els esmorzars fets amb tranquil·litat, amb paciència, sense presses, per desgràcia cada cop menys freqüents.
Vaig estar ben acompanyat, també, perquè entre el públic hi tenia la família, els amics, sarroquins variats i fins i tot gent d’altres pobles, com Llardecans i Almatret. Molta gent, tenint en compte que la nit passada hi havia hagut discomòbil. A tots ells agraeixo la seua presència i el seu suport.
Dissabte passat vam presentar Esmorzars de Lleida a Montoliu. Érem el Marcel•lí, el meu editor; el Daniel Farré, l’alcalde del poble, i un servidor. A la sala d’actes de l’Ajuntament, guarnida amb l’exposició itinerant “La Maternitat d’Elna”, vam parlar de gastronomia, de cultura popular, de música, de viatges, de la família i amics que tenim a Montoliu... Allí vaig compartir una bella estona amb alguns dels personatges que surten al capítol dedicat a Cal Prim. Hi havia el Jordi Prim, que el dia del vi no estava gaire fi; el Tudel, el ferrer; la Jèssica, la filla del Tudel, i el Pep, el millor acordionista de Montoliu. Una de les coses que vaig dir va ser que el capítol dedicat a la festa del vi de Cal Prim em va suposar un autèntic repte per la seva complexitat tècnica. Vaig suar sang i tinta intentant quadrar tots els passos que van des de la compra del raïm fins a l’envasat en bombones de plàstic o bótes de fusta. Ara, m’ho vaig passar d’allò més bé evocant la companyonia entre els participants en aquella festa. I em van venir unes ganes boges de tornar-hi... un any darrera l’altre.
