dijous, 31 de desembre de 2009
Només se'n recorden quan trona
dimecres, 30 de desembre de 2009
Els ulls dels altres
Encara no tinc aquesta habilitat, però de moment m’acontento amb les opinions de la gent que ja s’ha llegit la meva novel·la. Uns diuen que si el protagonista és un noi de Sarroca; la Carme de les Borges Blanques, que si la protagonista és clavada a sa filla; cert polític, que si el poble en qüestió és Juneda; la Montserrat, que si un altre protagonista té correspondència fidedigna a la vida real; els de la Granadella, que si Cal Carrau és, precisament, a la Granadella... Fins i tot, una de Reus ha arribat a dir que trobava la història tan transcendent i crepuscular!
Totes aquest aportacions són, per a mi, un motiu de fonda satisfacció. Crear una història que pot ser entesa de formes tan distintes és un dels goigs més grans que pot tenir un escriptor. Primer, perquè els ulls dels altres m’aporten lectures paral·leles, complementàries, sorprenents, perfectament vàlides. I segon, perquè demostra que tots veiem les coses de forma diferent, i que aquest fet, lluny de representar una olla de grills o un orgue de gats, és una de les riqueses més grans que tenim els éssers humans.
dimarts, 29 de desembre de 2009
Una incerta alegria
dilluns, 28 de desembre de 2009
Tintín i el cas del Cos de Llum
diumenge, 27 de desembre de 2009
Sóc escriptor?
Portava quatre anys fent articles d’opinió a la premsa de comarques i encara no havia parat. Del Pirineu a les Terres de l’Ebre, de les Garrigues al Camp, havia publicat un centenar d’articles que toquen els temes més variats: els caragols a la brutesca, el referèndum de la Constitució Europea i de l’Estatut, la carxofa, l’energia eòlica, les construccions de pedra seca, el món de l’oli...
dissabte, 26 de desembre de 2009
Ocellots de bon averany
Va sortir el Nanu, i després de pegar una mirada al de dalt com demanant-li que no ens aigualís la festa, va dir que confiava que la cosa aniria bé. Amb això va tranquil•litzar el meu amic Kantinu, que si li digués que la llet és negra i Déu barcelonista s’ho creuria, però no pas a mi. No les tenia totes.
Quan el concert anava costa avall, van començar a caure espurnetes. Ai ai ai, avui patirem. Per sort, les meves pors, una vegada més, van ser infundades. El del Poble Sec i el paio del bombí va fer, vers a vers, un final de cursa realment esplèndid, pirata, malencònic, alliberador. I banyat solament amb les gotes que queien dels ulls més emocionats.
dijous, 24 de desembre de 2009
Un enllaç gastronòmic i molt nadalenc
dimecres, 23 de desembre de 2009
Tromp de ravals
A dia d’avui, però, i al mateix lloc, hi passa un altre tipus de muralla. Una muralla mòbil, discontínua i sorollosa, formada per furgonetes que van a reposar gènere a les botigues, vehicles d’obres, de serveis, tractors de l’avellana, motos, cotxes...
Els cotxes. Si us hi fixeu, n’hi ha una raça que sembla abonada al trajecte –semicircular o circular del tot- del Tomb de Ravals. Són els cotxes túning, cotxes amb llandes futuristes, faldons que poleixen els passos elevats de vianants, tubs d’escapament més propis d’avions a reacció, alerons com aletes de tauró, tatuatges amb caràcters suposadament orientals, colors francament cridaners i música que fa tremolar el parquet dels comerços.
dimarts, 22 de desembre de 2009
Una festa sobre rodes
Després de Sant Pere tots els reusencs, o quasi tots, van coincidir que la festa d’enguany havia tingut molt nivell, de les millors que es recordaven. Era quelcom per sentir-se’n cofoi, orgullós, encara que quedaven punts per resoldre, com la durada del seguici o la conveniència de la recuperada moixiganga. Pocs van fixar-se que, mentre discutien el com, oblidaven el què. Mentre estaven parlant com de major era la festa, uns altres, els que no poden moure’s amb tota la soltesa que voldrien, tampoc l’havien viscut com haurien volgut.
dilluns, 21 de desembre de 2009
Paraigües de Reus
Si els dies que plou durant l’any són una misèria, es deu preguntar la reusenia, perquè ens hem de preocupar pels paraigües? A sobre, si és cert això del canvi climàtic, perquè hem de renovar el paraiguam? Si aviat ha de ploure la meitat de la meitat del que ho fa ara, perquè ens hem de gastar els doblers en uns estris que pràcticament no farem servir?
diumenge, 20 de desembre de 2009
Esquerra promou el Camp
Està pagada amb diners la definició del primer tripartit de l’exconseller Carretero? No recordeu que va dir que era com un viatge en Dragon Khan? Voleu campanya de promoció més bèstia de la muntanya russa del parc d’atraccions de Vila-seca i Salou?
divendres, 18 de desembre de 2009
Rivalitat
La rivalitat entre les dues ciutats segueix, a dia d’avui, ben viva. Potser perquè estan tan a propet, potser pels aires de la petroquímica o potser pel preu de l’avellana, el cas és que ganxets i pelacanyes es vanten de ser com són i de no ser (“Mai de la vida!”) com són els seus rivals.Això últim no és un fet necessàriament negatiu. És quelcom positiu si se sap gestionar bé. Si serveix per preservar el caràcter autòcton de cadascú i combatre així l’aigualiment cultural que implica la globalització; si ajuda a millorar l’autoestima i desterra actituds victimistes i derrotistes; i si serveix perquè tarragonins i reusencs competeixin per ser els més moderns i no pas els més carrinclons, els més oberts i no pas els que més es miren el melic, els més guapos i no pas els més xavacans, els més solidaris i no pas els que tot ho volen per a ells, els que gasten més bon humor i no pas els més amargats, i per ser millors com a persones i no pas els més bufats, perepunyetes, ninots, estults, rancis, agressius i populistes, aleshores benvinguda sigui la rivalitat.
dimarts, 15 de desembre de 2009
De qui és el poema-recepta?
-El llibre on surt aquest poema és del 2008
-L'editorial té nom d'estat europeu
-Es tracta d'una noia
-I és ebrenca
I ara el poema-recepta:
dilluns, 14 de desembre de 2009
El japonesam
Perquè amb l'obertura, per la Mare de Déu de Montserrat, del Gaudí Centre Reus, la nostra ciutat farà un canvi de por. No passaran gaires dies que començarem a veure els primers turistes baixets, d'ulls mic clucs, inquiets, a voltes distrets, i guarnits amb càmeres fotogràfiques i videogràfiques d'última generació. I no gaire més tard serà d'allò més corrent veure el japonesam fent cua, des de sol ixent, per entrar a l'edifici que honrarà la vida i obra del seu idolatrat Gaudí; escoltar exclamacions d'astorament en el seu nadiu i incomprensible llenguatge -almenys per a mi- a cada pas, a cada sala, a cada pis del complex; i esquivar les rierades de nipons que sortiran de la Capsa Gaudiniana en direcció als quatre caps i cantons amb el ferm objectiu d'inventariar la Casa Navàs, la Prioral, les llambordes de la Plaça del Castell, l'escultura del Gaudí adolescent, el Tomb de Ravals, l'estàtua equina del General Prim i, fins i tot, els matolls que hi ha als jardins del Pere Mata.
Articles del diari Aquí (Reus)
diumenge, 13 de desembre de 2009
Una presentació alturgellenca
Què us sembla una presentació d'un llibre en un restaurant? És el que va fer el pirinenc Joan Graell amb el seu "Llibre del vesc" (Salòria) al Restaurant La Llum de la Seu d'Urgell. I llavors, qui va voler, es va quedar a sopar. Van menjar plats com mongetes, amanida variada, assortit d'embotits, carpaccio de porc, vedella del Pirineu i postres de la casa. Bona forma de pair els versos!
divendres, 11 de desembre de 2009
Dues presentacions tarragonines
dijous, 10 de desembre de 2009
Entrevista a Ràdio DOS84 Hostalric (El Racó del llibre)
dimecres, 9 de desembre de 2009
Dues presentacions (que no són meues)
dissabte, 5 de desembre de 2009
La festa de l'oli nou
Què ho va fer, que l’àpat fos màgic i memorable? Ho va fer que l’enciam, la tomata i la pastanaga fossin collits, a primera hora del matí, sota la humida, pesada i feixuga boira de Sarroca? Ho va fer que el pebrot verd s’havia escalivat al tros, el dia abans, mentre els collidors d’olives dinaven? Ho va fer aquell fresc blanc vi d’agulla? Ho va fer la tonyina del Cantàbric? Les anxoves de l’Escala? El salmó rosadenc? Els espàrrecs curts i prims? O els xicotets ous de guatlla?
dimecres, 2 de desembre de 2009
L'altre Esmorzars de forquilla
dimarts, 1 de desembre de 2009
De qui és la cita: solució
(prometo que la propera serà més fàcil i que donaré unes quantes pistes)
diumenge, 29 de novembre de 2009
De qui és la cita?
dijous, 26 de novembre de 2009
dimecres, 25 de novembre de 2009
De qui és la cita?
dilluns, 23 de novembre de 2009
"Les Resten", per Alfred Pérez-Bastardas
dissabte, 21 de novembre de 2009
Presentació a Juneda
(Un aclariment: cuino millor les paraules que el menjar, la qual cosa tampoc és dir gaire)
divendres, 20 de novembre de 2009
Basil, la rata
-Senyor Fawlty.
-Digui.
-Aquest local no reuneix cap de les condicions higièniques reglamentàries. O vostès prenen meusres immediatament o em veuré obligat a fer una denúncia i recomanar que tanquin l’establiment per faltar les normes. Concretament: no hi ha calendari de neteja; la fregidora és bruta, greixosa i té incrustacions; la superficie de treball és bruta, esquerdada i amb restes de menjar; el mosaic de les parets i de terra té verdet; els estris de cuina, bruts i fumats; la campana del ventilador, bruta…
-Escolti, la fregidora…
-Magatzem d’aliments defectuós, sense control de temperatura; carn cuita i crua barrejada a la mateixa plata; carn crua col•locada damunt dels ingredients de rebosteria; sucs de carn barrejats amb els productes làctics; juntes de la nevera en mal estat; congelador sense descongelar; i nevera inferior a les necessitats…
-Té tota la raó…
-I també poca higiene en el maneig d’aliments; indicis que es fuma a la cuina; davantals bruts; falta de draps de cuina nets; i falta de lavabo pel personal de cuina que la inspecció de fa sis mesos va asegurar que l’instal•larien, i dos coloms morts al dipòsit d’aigua.
-La resta està bé?
divendres, 13 de novembre de 2009
Elogi de les sobres
Les sobres me les menjo fredes. Com a màxim, les deixo reposar una estona a taula o al marbre de la cuina perquè agafin temperatura. No vull que la calentor n’evapori el gust ni que hi afegeixi cap regust. A més, l’experiència em diu que, si el plat primigeni era bo, probablement fred també ho serà.
Quan hi ha fato variat, les sobres se’m representen com un bufet lliure: trio el que més m’entra per la vista. Més encara: en dates assenyalades, com Nadal, festes majors, fires, aniversaris o sants, moltes vegades penso si no estic davant d’un menú degustació casolà. Un menú en el qual un plat és més bo que l’anterior però menys que el següent.
El ressopó és l’àpat en què més gaudeixo de les sobres. Potser ho fa que sóc criatura nocturna, potser que estic sol a la cuina, potser que de nit el soroll s’atenua. La nevera ronca monòtona, els radiadors llagrimegen, la persiana balla amb el vent, la forquilla fa clinc quan toca el plat… I la tele parla fluixet, que les noies dormen.
El preu de la felicitat
dimecres, 11 de novembre de 2009
XV Mostra Gastronòmica de les Garrigues
dilluns, 9 de novembre de 2009
diumenge, 8 de novembre de 2009
Una recepta més: bacallà targarí
divendres, 6 de novembre de 2009
dimecres, 4 de novembre de 2009
Símils gastronòmics: tenir la paella pel mànec
diumenge, 1 de novembre de 2009
Una sortida digna?
dissabte, 31 d’octubre de 2009
Presentació a Tàrrega (Desenllaç)
divendres, 30 d’octubre de 2009
Presentació a Tàrrega (Nus)
dijous, 29 d’octubre de 2009
Presentació a Tàrrega (Inici)
dimarts, 27 d’octubre de 2009
Símils gastronòmics: la cuina
diumenge, 25 d’octubre de 2009
Gastronomia recreativa
dijous, 22 d’octubre de 2009
Paella Men
(L'Eduard, lo cunyer, aviat lo vindran a buscar los dels restaurants... Si en val, de quartos!)