Marcel·lí Pascual, el meu editor, em va col·locar l'article
Elogi de les sobres al seu web
Viure als Pirineus. I quina sorpresa no vaig tenir en trobar-me un comentari d'un tal Alfred Pérez-Bastardas que superava l'article que li va donar peu! A continuació us el reprodueixo (amb el seu consentiment), perquè és quelcom que no us podeu perdre:
"Les Resten"
Excel·lent l'articlet d'Ignasi Revés, que no conec. Però la declaració sobre les "sobres" és del tot coherent, si més no ara que ningú cuina i no saben què són. A casa meva, que la meva dona cuina i molt bé, també en tenim de sobres: en diem "RESTEN", és a dir restes o sobrants de menjars anteriors. Qualsevol cosa que ha quedat, menjada un dia o dos després de ser cuinada té un gust millor i fins i tot tractada amb una paella amb oli, se'ns presenta al paladar molt més aromàtic.
Les "RESTEN" a casa meva van de l'arròs a la patata i mongetes tendres, que passades per la paella lentament i aixafades (com aquell que fa una trinxat), acaben com si fos truita sense ous. I si ho deixem coure a foc lent amb un allet tallat petit és francament un acompanyament ideal. No cal dir que qualsevol "vianda" ja cuinada i calentada a la nit a foc lent, reviu el gust i jo crec també que és millor. Dels macarrons, no cal ni parlar-ne, passats per la paella, posant un rajoli d'oli d'oliva, reviuen al paladar. I també la carn roast beef amb la seva salsa feta dels propis acompanyaments, com el tomàtec, la ceba, la pastanaga, l'all, etc. Com que a l'hora de la cocció li hem posat una mica de vi sec, un cop fet i colat el passem pel túrmix i la salsa resultant és extraordinària amb aquella carn rostida de color rosa. Tot això escalfat de nou vint-i-quatre hores més tard és deliciós. Em deixava que a casa també ho acompanyem amb el que els anglesos en diuen apple-mousse, o dit correntment salsa de pomes angleses.
En canvi no valen res els canelons recalentats, ni tampoc les faves, i discutible seria la carn d'olla. No cal dir que les sopes, vull dir el caldo escalfat, amb pa torrat untat d'oli i rascat amb all és sensacional. Com ho són les sopes de farigola; però això ja no són sobres... Sorprenent són les "resten" d'altres pastes, com els fideus a la cassola, o les tallarines, sempre amb un rajolí d'oli d'oliva, etc. Bé vaja, que gairebé tot és molt més bó si es deixa reposar unes hores. A més, hi ha una raó humana, econòmica fins i tot, que és la de no llençar menjar. La meva mare, quan érem petits, ens deia a mi i als meus germans que no s'havia de llençar el menjar perquè hi havia molts nens i nenes que no en tenien i que per respecte als que no en tenien, era un greuge llençar-lo perquè havia sobrat. Visquin doncs, les resten, les sobres, ben tractades i assaborides, lentament, acompanyades d'un bon vi i si cal de bona companyia.
