dissabte, 31 d’octubre del 2009

Presentació a Tàrrega (Desenllaç)

Dijous, 29 d'octubre. Després de la presentació vam anar a fer unes tapetes a la taverna que va obrir el Lluís, a Tàrrega, el dia de Sant Jordi d'aquest any. Hi vam trobar genteta per ser un dia entre setmana. El local és molt antic, sembla que abans era un estable (al fons de la primera foto, si l'augmenteu, veureu una volta de pedra). Curiositats: les fotos antigues de la capital de l'Urgell, un mapa de Tàrrega envaït per tapes gegants i un mosaic fotogràfic de la fantàstica Fira del Teatre targarina.
Ah, i les tapes i el vi... Sí, era tot tan bo com semblava. I més!









divendres, 30 d’octubre del 2009

Presentació a Tàrrega (Nus)

Dijous, 29 d'octubre. Eren vora dos quarts de nou. Vaig arribar, amb el Carles Domingo, al Museu Comarcal de l'Urgell. Al vestíbul vam trobar-nos amb els primers assistents: el meu cunyat Santi; Josep Castellà, de Ràdio Tàrrega; el copresentador de l'acte Pep Vall; la Maria Teresa, mestressa del Moby Dick... Vam pujar. L'acte es va fer en una sala acollidora, preciosa, captivadora. Va començar Carles Domingo. Va explicar alguns detalls de com van anar els esmorzars on em va acompanyar ell. Va continuar Pep Vall, col·laborador de la revista targarina Culturàlia. Va dir que sintonitzava completament amb l'afirmació que Ramon Camats escriu al pròleg: "Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre". I va esmentar un esmorzar energètic que prenia quan era petit: llet, sucre i clara d'ou. Vaig intervenir jo, dient si fa no fa el que dic sempre (no sóc gaire original). Les aportacions del públic van ser molt interessants, variades, amicals, i fins i tot recriminatòries. El Sidart, amic dels llibreters, i que a les fotos surt amb una gorra de llana al cap, em va dir que m'havia fet un fart de dir "Pues" quan "pues" no era català. Li vaig haver de demanar disculpes, explicar-li que els nadius massa vegades infringim les normes, i agrair-li la seva correcció. Em va agradar que una persona que fa tan poc que és aquí parli tan bé el català. Al final, signatura de llibres i la foto de rigor amb la Maria Teresa, que dijous anava molt mudada i maca.



dijous, 29 d’octubre del 2009

Presentació a Tàrrega (Inici)

Dijous, 29 d'octubre. Abans de presentar el llibre al Museu Comarcal de l'Urgell vaig passar per la Llibreria Bufavents, al mateix Carrer Major. La parella que porta el negoci (no els vaig preguntar el nom, quin descuit més gros!) van dir que vindrien després a despatxar els llibres. Vaig pegar una volteta per la llibreria i, certament, la vaig trobar deliciosa. És una d'aquestes petites però a la vegada grans llibreries. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.




dimarts, 27 d’octubre del 2009

Símils gastronòmics: la cuina

En argot polític, "la cuina" és el lloc on es decideixen les estratègies dels partits o les campanyes electorals. I "deixar entrar fins a la cuina" significa obrir les portes a algú per mostrar-li tota l'enginyeria política i electoral d'un partit. Per tant, indirectament o directament, s'associa "cuina" amb "secret". No és gens estrany que els polítics hagin adoptat aquest nom: quants cuiners i cuineres us deixarien entrar fins al fons de les seves receptes?

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Gastronomia recreativa

No sé si el plat va sortir bo, però el cuiner feia cara de passar-s'ho bomba:

dijous, 22 d’octubre del 2009

Paella Men

Diumenge, 11 d'octubre. A la nit vam fer un sopar a l'entrada de Cal Baró per celebrar que per fi (per fi!) los paletes havien acabat de fer la teulada i d'arreglar la façana. Érem uns quants: l'amfitrió Valentí, Magan lo Ninja del Quadrilàter, lo Manolet, los germans Boga, los Germans Saco, Carlos lo Caçador, lo Xavi del Bar, Sergi l'Indomable, DJ Agustí, lo Richard (lo que tasta la paella abans de servir-la), tres xicots de la Granadella (un dels quals, l'Eduard, era lo cunyer), jo mateix i em sembla que no em dixo ningú. La paella va resultar molt bona, molt amarada de suc. I ens va sentar molt bé! Ja han passat los dies en què, a les festes, hi havia poca teca i molt mam...

(L'Eduard, lo cunyer, aviat lo vindran a buscar los dels restaurants... Si en val, de quartos!)







dilluns, 19 d’octubre del 2009

Com es va coure

Aparentment costa poc fer la carn rostida, l'escalivada i els bolets a la brasa. Aparentment. Però tot necessita una tècnica i una pràctica. Fixeu-vos que els pebrots es fan amb molt foc, però que la carn, els bolets i les tomates només necessiten un ditet de brases (roents, això sí) per coure's. Fixeu-vos també que s'ha d'escampar la picada d'all i julivert sobre els bolets sense carregar-los massa, per no esborrar el gust dels bolets i per no exacerbar el gust de la picada. Fixeu-vos, en definitiva, quanta poca llenya i quines graelles tan senzilles es necessiten per fer una rostida tan bona.
Bé, suposo que ho he de dir: perquè això surti bo també cal bona teca i, sobretot, un bon cuiner. Mon pare.





dijous, 15 d’octubre del 2009

Dinars d'abans i d'ara, dinars de sempre

Diumenge, 11 d'octubre. Quan vam tornar del tros vam dinar. Primer els petits i després els grans. Va ser un dinar entranyable, perquè em va recordar temps pretèrits. Quan menjo la sopa de pilota, la carn rostida, la tomata al caliu, l'albergínia i el pebrot escalivat, els rovellons a la brasa amb all i julivert, el pa torrat, i quan bec el vi de Montoliu (acabat de sortir del trull!) sempre recordo d'on vinc. I tinc present que vull ser de gran!







dilluns, 12 d’octubre del 2009

Ara que els olivers estan carregats

Diumenge, 11 d'octubre. Al matí vam anar a veure els olivers a la Creu, a Sarroca. Aquest any per fi han carregat, la millor collita des del fatídic any 2001. Ara només cal esperar que faci bon temps les primeres setmanes de campanya perquè es pugui avançar. Temps hi haurà per la broma, les ventades, les gebrades...





dimecres, 7 d’octubre del 2009

Octavi Serret, de Vall-de-roures al món

Us deixo la presentació que l'Editorial Petròpolis ha fet del llibre "Octavi Serret, de Vall-de-roures al món", on col·laboro amb un article meu.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Vídeo de la presentació de Paüls

Ja us vaig parlar aquí de la presentació de Paüls. Ara toca veure'n el vídeo.
(Gràcies a la tele de Paüls per fer-ho tan "guapet"!)

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Gastronomia diversa

No cal dir que aquest bocí d'Espàrtac (Stanley Kubrick, 1960) va ser censurat.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Octavi i llibreria

Diumenge. Migdia de fira a Vall-de-roures. Octavi té una cua que arriba fins al carrer. Despatxa diaris, revistes, arxius definitius, cromos, jocs d’ordinador, cartutxos de tinta per a impressores… I llibres. Li dic que em fa una il·lusió especial asseure’m en aquell tamboret baixonet i ballaruc. Endavant, diu ell. Jo me’l miro. Aquest home no para. És sol a la llibreria i encara té temps d’encolomar llibres a la gent que només va a comprar el diari. Salvant les distàncies, sembla Oliveira da Figueira.
Octavi és xerraire. I xerra depressa. En un moment et pot recomanar la lleixa sencera. Jo penso que tinc clar què vull quan entro a la seva llibreria. Quan surto, m’adono que porto un llibre de més. Ell és especialista en girar truites.
Octavi s’ha fet a si mateix. No crec que, a la vida, li hagin regalat massa coses. Ha sapigut convertir un comerç de Vall-de-roures, als confins de la llengua, en una referència literària de primer ordre. Ho ha fet quasi sense ajudes públiques, però em sembla que això li és indiferent. Penso que està millor així, sense dependre de ningú. Fa el que vol, quan vol i com vol.
Dissabte. Capvespre de tardor a Lleida. Octavi rep, a l’Auditori Enric Granados, el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana. Estic content per ell. Però sobretot estic content perquè el país s’ha adonat de la importància d’Octavi i li ha reconegut en la seva justa mesura. No acostuma a passar gaire, que es reconegui el talent d’una persona mentre encara belluga. Això és un punt a favor nostre, sens dubte. Esperem que d’ara endavant tots els Octavis tinguin el premi que mereixen.
(Nota important: aquest article és un dels molts que sortiran avui sobre el geni i la figura d'Octavi Serret. Tot coordinat, com no podia ser d'altra manera, per l'Emigdi Subirats i el Jesús M. Tibau)

dijous, 1 d’octubre del 2009

Esmorzars de Lleida a la Revista de La Mañana

Aquí podeu llegir el Mirall que em va fer Jaume Lafuerza per a la Revista de la Mañana. Per als que encara no ho sapigueu, al text hi surt quin ha de ser lo meu proper llibre.