JibJab i el 2010

Que aquest any que vindrà, com a mínim, no sigui pitjor que el que hem passat... Ens veiem!

Oli en un llum al club de lectura de Miralcamp

Dijous passat, 23 de desembre, vam comentar Oli en un llum, el meu primer llibre, al club de lectura de Miralcamp. L'acte, el va conduir fantàsticament el professor Josep Camps i hi van participar molt activament els lectors i lectores, que (com m'havia dit prèviament l'editor Josep Gelonch, també assistent a la sessió) són un públic molt exigent.

Durant el club de lectura vam anar comentant els personatges, el dialecte lleidatà amb què estan escrits els diàlegs i els monòlegs interiors, els refranys i frases fetes del llibre, el perquè d'escriure una història sobre un lloc tan poc conegut com les Garrigues, alguns passatges que tenen un significat ocult...

D'Oli en un llum, els vaig explicar que el vam presentar a Sarroca fa vora tres anys, un llunyà 20 de gener de 2008, i que encara ara en parlo, o me'n parla gent que se l'ha llegit, o que se'l va llegir llavors i recorden el bon gust de boca que els va deixar. I que el llibre no hauria estat possible sense els meus tres editors de Juneda, Jordi Quer, Jaume Graus i Josep Gelonch, que van apostar-hi des de bon començament i que van ajudar-me moltíssim a millorar-lo. I tampoc sense la Beatriu, la secretària de l'editorial Fonoll, sempre atenta i esforçada. (Bé, això últim, Beatriu, no ho vaig dir, però saps? Sempre s'ha de quedar bé amb les dones...)

Un servidor i Josep Camps:

La Carmèlia en primer pla:

El Josep Gelonch d'esquena:

Sembla que estiguem seriosos:

Públic assistent:

Comença la signatura:

La de la dreta és la mare de la Lorena:

A l'hora de dedicar, em vaig fixar que hi havia força Tereses i Carmes:

Bones festes a tothom!

Presentació a la Fatarella

L'esmorzar de la Fatarella va ser l'últim dels meus esmorzars ebrencs. I la presentació de la setmana passada a la Fatarella, l'última de les presentacions (suposo) d'Esmorzars de l'Ebre. Ha estat una bona campanya, més positiva del que havia previst en un principi. En tots aquests mesos, de l'abril cap aquí, arreu de les Terres de l'Ebre m'he sentit molt ben acollit per la seua gent. Pels que coneixia i pels que no coneixia de res. Potser ho fa que, com a vegades em diu la dona, sóc mig ebrenc.

A la presentació em vaig trobar molta gent coneguda, i també en vaig conèixer de nova, com la Conxita de Batea i sa filla Míriam, a la qual li agrada molt escriure. Des d'aquí t'animo, Míriam, que continuïs escrivint, i que llegeixis, i que et posis en contacte amb la gent de lletres de les Terres de l'Ebre, que són gent generosa i acullen tothom amb els braços oberts.

Alguna cosa em diu que he tancat un cercle. Però, qui sap, potser aviat (o tard) en tornaré a obrir un altre...

Moltes gràcies a tots!

Escurant-me la gola abans de xerrar:

Tertúlia made in Josep Moragrega:

Signant:

Foto de família amb els personatges que surten al llibre: d'esquerra dreta i de dalt a baix, Ramon Gironés, Josep Sambró, Marta Blanch, Ester Suñé, Rafel de Casa Camperol, Josep Moragrega, un servidor i Àlex Sambró:

Com es va fer (Descobrir Garrigues), segona part

El Jordi Bas, que és molt bon fotògraf, m'envia aquestes fotos perquè vegeu què en va sortir, de l'anterior apunt al bloc. Són unes fotos molt, molt guapes:

Ametlles marcones de mon pare:

Primer pla dels caragols a sobre d'un llit de sal grossa:

Aquests ditets són meus:

Com veieu, fins i tot a les coses més petites s'hi aplica la tècnica:

Caragols sota el foc:

"Mos cremem, mos cremem!":

La cassola de conill de garriga:

La cassola a sobre el trespeus:

Com es va fer (Descobrir Garrigues)

Un diumenge de setembre el fotògraf de la revista Descobrir, Jordi Bas, va venir a Sarroca a retratar una cassola de conill de garriga i els caragols a la brutesca. De pas, va fer fotos a les ametlles que estaven esteses a l'entrada de casa els pares. Aquí teniu la seqüència de les fotos d'aquell dia:

El conill de garriga (caçat pel Carlos de Sarroca):

El Jordi Bas estudiant l'ametllam:

El Jordi retratant retratant el matxembrat abans de cremar (el matxembrat, no el Jordi):

Aquests palets els va posar mon pare perquè així, entre els caragols i l'espart, es crea una càmara d'aire que fa que cremi més bé):

Mireu quina foto més preciosa! (i no és perquè l'hagi fet jo, eh?)

Jo pensava: "Encara se li cremarà la càmera!"

Després del foc:

Panoràmica general dels caragols:

Molt bon profit a tothom!

Un dinar a casa els pares

Un diumenge del mes de gener d'enguany vaig anar a Sarroca a veure els Camins d'or líquid. A l'hora de dinar vaig fer cap a casa els pares. Hi érem ells dos, jo, el Ramon i la Ramona d'Artesa de Lleida. No vam menjar plats tan moderns com aquest, aquest, aquest, aquest o aquest altre, però déu n'hi do. Vegeu-los valtros mateixos:

Uns boletets a la brasa:

Uns canyuts (així ho diuen a Sant Carles de la Ràpita):

Los millors caragols del món (los que fa mon pare):

Lo millor allioli del món (lo que fa ma mare):

Una vinagreta clapejada d'oli:

Una súper paella:

Aquest el va fer la Ramona, que és una artista fent postres:

Les Garrigues a la revista Descobrir

Ja ha sortit el número de desembre de la revista Descobrir, dedicat a la comarca de les Garrigues. Jo hi participo amb un article gastronòmic que suggereix un menú molt del terròs. Que ensaliveu de valent!