Tot el dia havia estat tapat. No hauria pensat mai que pogués ploure. Havia dit a la dona que res, que aquells núvols només eren calor. Però entre Alfés i Sarroca va descarregar un aiguat tan gros –en alguns moments barrejat amb pedra- que amb prou feines veia la carretera. Dots de meteoròleg, vaig pensar.
Vaig arribar als Torms tard, com sempre. Vaig presentar el llibre i vaig compartir una animada i instructiva conversa amb els assistents. El Gregori va assenyalar una nova forma de combinar el pa i l’all: esfregant l’all a la crosta i la molla i deixant-lo cinc segons només a sobre les brases. Així, el pa agafava les essències de l’all sense carregar. També hi havia el Joan, el Ramon de Bovera que viu als Torms, aquesta noia... No vaig fer fotos de l’acte. I això és el més curiós del cas: portava càmera digital a la butxaca! El que passa és que no hi vaig pensar fins que va haver acabat l’acte. Sóc un cas perdut, definitivament.
Vaig arribar als Torms tard, com sempre. Vaig presentar el llibre i vaig compartir una animada i instructiva conversa amb els assistents. El Gregori va assenyalar una nova forma de combinar el pa i l’all: esfregant l’all a la crosta i la molla i deixant-lo cinc segons només a sobre les brases. Així, el pa agafava les essències de l’all sense carregar. També hi havia el Joan, el Ramon de Bovera que viu als Torms, aquesta noia... No vaig fer fotos de l’acte. I això és el més curiós del cas: portava càmera digital a la butxaca! El que passa és que no hi vaig pensar fins que va haver acabat l’acte. Sóc un cas perdut, definitivament.
Fotos a banda, tot està bé si acaba bé! :)
ResponEliminaM'apunto lo de l'all, a veure si és veritat que no carrega tant ;)