dissabte, 5 de desembre del 2009

La festa de l'oli nou

Amanida d’enciam, tomata, pastanaga, espàrrecs, tonyina i anxoves; salmó a la planxa; ous de guatlla; pebrot verd escalivat, aigua i vi. Aquell sopar va ser una festa.

Què ho va fer, que l’àpat fos màgic i memorable? Ho va fer que l’enciam, la tomata i la pastanaga fossin collits, a primera hora del matí, sota la humida, pesada i feixuga boira de Sarroca? Ho va fer que el pebrot verd s’havia escalivat al tros, el dia abans, mentre els collidors d’olives dinaven? Ho va fer aquell fresc blanc vi d’agulla? Ho va fer la tonyina del Cantàbric? Les anxoves de l’Escala? El salmó rosadenc? Els espàrrecs curts i prims? O els xicotets ous de guatlla?
No. Ho va fer l’oli nou que acabava de dur de Sarroca. L’oli tèrbol, verd embromat, massís i olorós va impregnar els aliments i va dar-los un toc celestial, únic. L’enciam va reverdir; la tomata va tornar-se encara més sucosa; la pastanaga menys dolça; les anxoves no pas menys salabroses; el salmó untuós i brillant; els espàrrecs filagarses olioses; els ous de guatlla elàstics i esponjosos, i el pebrot escalivat, que guardava el fum de la brasa al defora, una verda serpent d’oli.
Vaig menjar tan a poc a poc com vaig poder. Vaig recórrer al setrill, una vegada i una altra, quan veia que el toll d’oli s’aclaria. Vaig percebre certa picor a la gola i vaig recordar el refrany: “Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca”. No hi vaig donar importància. La picor passaria i, quan convenia, era preferible llençar casa i corral per la finestra.

9 comentaris:

  1. Em consta que aquell oli pot convertir en festa fins i tot el senzill ritual de menjar-se un ou dur.

    ResponElimina
  2. Tot llegint el teu post m'ha fet vindre una gana!!!! Jo també sóc un fan de l'oli d'oliva i, més encara, si és nou. MMM!!! Quina sort!!! A Beneixama també fem un bon oli i no puc estar-me de fer-me alguna llesca de pa torrada amb oli i sal. Per cert, si a aquesta combinació li poses un bon polsim de pebre-roig (pebre-vermell), llavors li diem "sobrassada de pobre" i també està boníssima!!! Jo n'he menjat moltes vegades de menut (i de més gran) per a berenar.
    Salutacions.
    Francesc de Beneixama

    ResponElimina
  3. O un ou ferrat, anònim!

    Bona, aquesta de la sobrassada de pobre, Francesc! Ho provaré...

    ResponElimina
  4. M'ha agradat trobar-te a la Fatarella gaudint de la festa de l?oli i, alhora, fent treballs de camp.
    Es nota que ets dels escriptors que van a l'arrel de les coses.

    ResponElimina
  5. A mi també m'ha agradat trobar-t'hi, Josep.

    ResponElimina
  6. Aquest cap de setmana també es va fer la festa de l'oli nou a Els Torms.

    ResponElimina
  7. Suposo que va anar bé, anònim! Era picantet i verdet, l'oli nou?

    ResponElimina
  8. Gràcies, Kant. Lo mateix dic dels teus articles esportius.

    ResponElimina