diumenge, 31 de gener del 2010

Presentació a les Borges Blanques

Divendres 29 de gener vam presentar Esmorzars de Lleida a la Casa de la Cultura de les Borges Blanques, en el marc dels actes de la Fira de l'Oli. Va ser un autèntic plaer tornar al lloc on vaig fer la meva segona presentació, fa dos anys, d'Oli en un llum. Posteriorment hi vaig tornar a comentar, amb el Club de lectura de la Biblioteca, la meva novel·la. A la presentació del divendres hi havia la Mercè, la bibliotecària, el Jordi Satorra (que em va tornar a presentar un llibre), el meu editor (aquí, a primera fila, llegint el diari) i més gent que em sonava d'altres vegades però que no vaig encertar a identificar.
Vam parlar de cuina tradicional, de literatura "de Ponent", de vins turbios, de biciclistes, de llocs on anar a esmorzar, de receptes, de noves tecnologies, que si aquest també era un "llibre d'oli"... I vam avançar que, si res no falla, per Sant Jordi traurem el proper volum: Esmorzars de les Terres de l'Ebre.



divendres, 29 de gener del 2010

Entrevista a Segre Ràdio

Dissabte 30 de gener m'entrevisten en directe a Segre Ràdio. Serà entre les 13 i les 14 hores.

(93.4 de la FM, per als de Ponent)

dimecres, 27 de gener del 2010

Versant Una sortida digna

El Jesús Tibau no para mai. L'última de les seues propostes és fer una poesia que inclogui les paraules "una sortida digna", el títol del seu últim recull de contes. Teniu temps per enviar les poesies a l'adreça jesusimaite@gmail.com abans del 14 de febrer. Les poesies s'aplegaran en un llibre que editarà Petròpolis. Què, us hi animeu?

dilluns, 25 de gener del 2010

divendres, 22 de gener del 2010

No digos mai no ho faré

Mireu què vaig contestar en aquesta entrevista quan em van preguntar si no volia fer un bloc. Bé, ja ho veieu, les coses canvien... I és que em vaig adonar que, com que no tenia a darrere una gran editorial, havia de posar-hi de la meva part, traient temps d'on fos, si és que em creia aquest projecte dels esmorzars de forquilla. I com que me'l creia, vaig demanar al meu editor Marcel·lí Pascual que em fes un bloc (jo era, i sóc, massa patata). Me'l va fer i aquí estic, fent-me jo la meva pròpia propaganda. Que és més important del que sembla...

dimecres, 20 de gener del 2010

Arròs de ceps i oli

Bé, amigues i amics, aquesta és la cinquena i última de les receptes que, molt generosament, van enviar-me des de l'Escola d'Hoteleria de Lleida. Espero que n'hagueu gaudit i us hagi vingut de valenta salivera. També espero que alguns de vosaltres (i jo mateix, que si no la dona em mata) us animeu a fer alguna d'aquestes receptes.

Nota: No he trobat cap foto individualitzada de l'arròs. Si no us fa res, us poso aquesta de col·lectiva (de plats i de mans).




Arròs de ceps i oli

Ingredients

200 gr. arròs bomba
800 ml. brou vegetal
1 ceba
100 ml. oli d’oliva
25 gr. cep en pols
80 gr. ceps a trossos

Elaboració

1. Si el volem elaborar nosaltres, el brou el farem amb una 1 pastanaga, 2 branques d’api, ½ porro, 1 ceba i 2 branques de julivert i ho deixarem bullir una hora.

2. Saltejar els ceps a trossos i reservar-los, afegir la ceba trinxada i ofegar-la lentament.

3. Un cop a punt, afegir el cep en pols, a part tenir el brou calent. Afegir l’arròs i donar-li dues voltes, mullar amb el brou, no de cop sinó 4 vegades, al mateix moment que remenem.

4. Al final afegir els ceps a trossos i l’oli, deixar reposar 10 minuts.

dilluns, 18 de gener del 2010

Sandvitx de brandada de bacallà (aperitiu)

Sandvitx de brandada de bacallà (aperitiu)

Ingredients

- 100 gr. de bacallà
- 1 all
- 1 punta de bitxo
- 80 ml. oli d'oliva verge
- ¼ barreta de pa

Material

Paella
Morter

Elaboració

1. Posar a coure lentament l’oli amb l’all i el bitxo, afegir la pell del bacallà. Un cop confitat tot afegir el bacallà coure una mica i retirar.

2. Posar el bacallà en un morter, trinxar amb la mà de morter i afegir l’oli lentament, fins fer una massa.

3. Tallar la barreta a llesques fines i uniformes.

4. Col·locar la brandada al centre. Es pot acompanyar d’uns germinats, ous d’arengada o similar.

dissabte, 16 de gener del 2010

Taronja amb oli i mel

Taronja amb oli i mel

Ingredients

1 taronja.
1 cullerada de mel.
80 ml. d’oli d’oliva
3 gr. Sal.


Elaboració
1. Retirar la pell de la taronja, tallar-la a la mida desitjada. Amanir-la amb la mel, la sal i l’oli. Deixar marinar 15 minuts i servir.

2. Al moment de servir lligar bé el suc per que no es vegin basses d’oli.

dijous, 14 de gener del 2010

Gotet d'esqueixada de bacallà (aperitiu)


Gotet d’esqueixada de bacallà (aperitiu)

Ingredients

- 100 gr. bacallà de la part de la ventresca.
- ½ Pebrot verd.
- ½ Pebrot vermell.
- ¼ Ceba
- 5 Olives mortes.
- 3 Gr. Pebre negre.
- 50 ml. Oli d’oliva.

Elaboració

1. Esqueixar el bacallà en forma de fils, amanir amb l’oli d’oliva, si es vol una mica de vinagre i el pebre negre.

2. Afegir les verdures tallades a dauets petits, les olives trinxades i despinyolades.

3. Muntar en gotets i decorar.

dimarts, 12 de gener del 2010

Amanida de poma lleugera, or líquid i llagostins

L'altre dia, a Sarroca, vaig aprofitar per fer moltes fotos durant la demostració de cuina a càrrec del Pere i la Roser, de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida. En acabar l'acte vaig parlar amb el Pere i el Gregori -director de l'Escola- i els vaig demanar si em podien fer arribar les receptes dels plats que havien ofert a la concurrència. Molt amablement, van accedir a la meua petició. I el resultat és aquesta i unes quantes receptes més que penjaré en aquest bloc. Espero que us facin molt bon profit.

Amanida de Poma lleugera, Or líquid i llagostins

Ingredients

- 3 Pomes
- 6 fulles de gelatina.
- 1 poma.
- 50 gr. Mel.
- 8 llagostins.
- 100 ml. oli d’oliva extra verge.
- ½ u. Escarola
- 10 u. Olives mortes.
Material
Anella metàl·lica
Barnilles.
Paella.

Elaboració
1. Tallar les primeres pomes a daus i escaldar-les, remullar les fulles de gelatina en aigua freda. Amb les pomes calentes i triturades afegir les fulles de gelatina i refredar.
2. Tallar la segona poma a làmines i escaldar-la amb mel, refredar.
3. Despinyolar les olives mortes i aixafar-les entre dos papers de forn, assecar-les amb el forn
a 70º durant 2 hores.
4. Netejar l’escarola amb aigua ben freda i tallar-la a trossos.
5. Amb la gelea de poma que ja estarà freda la passarem per les barnilles fins que blanquegi, en aquell moment afegirem 80 ml. D’oli d’oliva en forma de fil fins que lligui.
6. En un motlle metàl·lic col·locarem les làmines de poma com si féssim un farcell, i a l’interior i col·locarem la poma lligada amb l’oli, reservarem en fred.
7. Muntarem el plat passant per la paella els llagostins pelats per la part central, col·locant al centre el farcell de poma i oli, al voltant l’escarola, empolsinarem el plat amb les olives mortes i acabarem coronant el farcell amb els llagostins i amanint l’escarola amb l’oli d’amanir els llagostins.

dilluns, 11 de gener del 2010

Camins d'oli

Vaig aparcar davant de la Cooperativa. Quatre passes i vaig trobar una taula parada, d’on vaig picar unes olives arbequines. Vaig agafar un crostó de pa, que ja estava tallat, i el vaig anar a torrar al costat de l’esquelladora d’ametlles. El vaig oliar, vaig prendre un tall de botifarra negra i vaig pegar mossada. El Jaume, que acabava de de rostir una altra remesa de vianda, va afegir-hi una llenqueta de cansalada. Definitivament, semblava que només hagués anat a Sarroca a esmorzar.

Havia anat a Sarroca no només a esmorzar. Volia participar dels Camins d’or líquid, una iniciativa del Consell Comarcal del Segrià que consistia en donar a conèixer el patrimoni oleícola dels pobles del Segrià Sec –també coneguts com Garrigues històriques. Prèviament el camí havia passat per Torrebesses, Alcanó, Aspa i Maials, i posteriorment havia de fer cap a Alfés, Sunyer i Llardecans.
Vaig trobar molt instructiva la visita a la Cooperativa, on el Filella ens va explicar el procés d’elaboració de l’oli d’oliva verge extra. I em va sorprendre la demostració de cuina a càrrec de la Roser i el Pere, de l’Escola d’Hoteleria de Lleida, perquè van combinar l’oli amb aliments com la poma o la taronja.

Vaig pensar que tot plegat servia per promoure i donar valor afegit al nostre oli. Que era una via paral·lela a la que havien obert, feia uns anys, el Consell Comarcal de les Garrigues i la Fira de l’Oli de les Borges Blanques. I que, per sobre de tot, situava al mapa uns pobles arraconats, que no són ni d’aquí ni d’allà, que massa sovint es fan visibles quan hi ha desgràcies, quan pateixen, quan reclamen, quan demanen ajut.

Els Camins d’or líquid demostren que els nostres pobles es poden donar a conèixer pel que fan, pel que tenen, pel que poden oferir, pel que són. En els temps que corren, semblants iniciatives reconcilien les institucions amb els ciutadans. I això és d’agrair. Tant de bo l’any que ve puguem tornar a fer aquest camí.


dissabte, 9 de gener del 2010

Converses des de la tenda d'Auda Ibu Tayi

Sovint, els grans discursos van precedits d'un gran sopar.

divendres, 8 de gener del 2010

5 preguntes per respondre el 10

(Aclariment: aquest article va sobre les eleccions generals del 9/3/2008)

Primera: és encertada l’estratègia del PP? Trobo com a mínim sorprenent que confiïn guanyar mobilitzant només l’electorat de dreta. Que no apostin més fermament per captar el vot de centre. Que amb les seves propostes, els seus fitxatges i els seus companys de viatge mobilitzin l’electorat de l’altra banda de la trinxera.

Segona: el PSOE pagarà una factura política a Catalunya? Costa creure que les infraestructures, el finançament, l’Estatut o l’encariment del cost de la vida no afectaran el seu compte de resultats electorals.

Tercera: i els altres tres, què? CiU, ERC i ICV hauran de lluitar per obrir encara més l’escletxa del bipartidisme actual. I ho tindran difícil, perquè la federació ha d’afrontar el repte de funcionar, com aquell que diu, sense candidat; perquè els republicans compten amb un bocí de militància i votants en contra; i perquè els ecosocialistes no es deslliuren de la imatge de crossa social del PSC.

Quarta: i l’abstenció? Recordem que a Reus, les passades municipals, més de la meitat de la gent que podia votar no ho va fer. I el clima de desencís –desafecció, que diria aquell- no era llavors tan acusat com ara. Per tant, els registres del 9-M podrien ser de rècord.

Cinquena: i el vot en blanc? A banda que hi hagi certa figura enarborat la bandera –blanca, suposo-, el cert és que aquest vot no para d’augmentar. I tot apunta que seguirà una línia ascendent.

Les respostes, l’endemà de les eleccions. Les llegireu aquí.

dijous, 7 de gener del 2010

Llarga vida a la festa major

El meu primer Sant Pere va ser el 2002. Recordo que, quan va petar la Tronada i el Mercadal va quedar cobert per un banc de boira espessa amb olor de pólvora i multituds, vaig al·lucinar. Me'n feia creus, que una festa major pogués ser així.

Vaig pensar quin contrast no hi havia amb les festes majors dels pobles petits, les quals no compten amb els calers que hi destinen Reus o Tarragona, en les quals no s'hi fa més d'un acte a la mateixa hora, a les quals cada any hi va menys gent. Vaig pensar, amb tristor, què ens havia dut a aquella situació: l'envelliment de la població, el despoblament, la deserció dels que s'estimaven més la platja o la muntanya que la festa major del seu poble...

Va passar el temps i va arribar la Misericòrdia d'enguany. Malgrat la pluja, vam viure la Cercavila del Masclet, la vigília de la patrona i la Diada al Santuari. Va ser un bona festa major, rematada amb la passejada infernal dels Diables de Reus i el castell de focs.
I va donar la casualitat que l'endemà de Misericòrdia jo tornés a anar de festa major, aquest cop a Cervià de les Garrigues. I que després del pregó tornessin a haver-hi Diables, aquest camí de l'Espluga de Francolí. Veient l'entusiasme d'aquella gent pel senglar que escopia foc, i de la canalla que ballava amb els dimonis sota les espurnes, em vaig dir que no havia d'estar trist perquè uns tenen tant i els altres tan poc, sinó que havia d'estar content perquè, en un poble com Cervià, continuaven desitjant llarga vida a la festa major.

dimecres, 6 de gener del 2010

Un dissabte de novembre a la llibreria Serret

Vaig arribar a Vall-de-Roures abans d'hora. Vaig comprar un pa de pagès al forn de Guarc, vaig esmorzar al Cau del Llop i vaig anar a cremar-lo als carrers costeruts i empedrats de l'altra banda del pont.

A les dotze era a la llibreria Serret. Vaig signar exemplars d'Oli en un llum a un noi de Cretes, a un home d'Arnes, a una noia de la Portellada, a un senyor de Maella, a dues xiques de Sabadell, estudiants de filologia catalana a la Universitat Autònoma, i a un barceloní d'ascendència pirinenca i prioratina.

Un moment que no hi havia ningú, vaig demanar a Octavi Serret el llibre Memòries d'una desmemoriada mula vella, de l'escriptor de Pena-Roja Desideri Lombarte. Em va dir que no el tenia, que s'havia exhaurit. Però me'n podia oferir un altre, també de Lombarte: el recull de poesia Romanços mai contats/Boires i borrims.

Me'l vaig polir aquella mateixa nit. I encara ara no em sé avenir del tresor que Octavi em va lliurar. Les llegendes de bruixes i bruixots garratiben; les històries de bandolers són eixerides i trempades; les topades entre carlins i liberals fan saltar espurnes de sang i foc; els paisatges estan tan ben acabats que hom pot sentir el cruixir dels còdols sota els peus; els poemes d'amor són florits; les poesies que presagien la mort, serenes.

I el millor de tot, el llenguatge. Força, vivesa, passió. Senzillesa complexa. Fidelitat a una parla, la del Matarranya, que creix a dalt dels tossals, que cau dels núgols, que és empesa pel cerç, entre les fulles seques.

dimarts, 5 de gener del 2010

El buc insígnia de Reus

No hi puc fer res. Cada vegada que hi sóc a davant, tinc la impressió de veure-hi una nau varada enmig de la ciutat. El Mercat Central de Reus, amb les seves línies racionals, senzilles, esquemàtiques, se’m representa un vaixell. La proa no surt en punxa, sinó que està tallada recta. Les vidrieres horitzontals donen certa sensació de majestuositat, d’elegància. L’antena sembla el centre emissor i receptor de les comunicacions, i hom diria que, allà dalt, ha de comparèixer d’un moment a l’altre el Gran Timoner per albirar l’horitzó. A babord i estribord hi ha un seguit de cornises que semblen posades expressament per deixar-hi els bots salvavides, i a popa hi ha el que sembla un petit terrat, envoltat d’una barana, perquè el passatge pugui contemplar els solcs que deixa, rere seu, l’embarcació. A dins, la tripulació que fa bategar el vaixell està formada per peixaters, carnisseres, herbolaris,dolçaineres, cafeters, xarcuteres, flequers, floristes i verdulaires. I a fora, la mar que l’envolta adopta una forma o altra en funció del dia de la setmana. De dimarts a divendres només es veuen cinc o sis ones, en forma de serra, fetes de fusta i ferro. Els dissabtes i els dilluns, per contra, l’onatge es desferma i el buc insígnia de Reus ha d’obrir-se pas com pot entre onades furientes, sorolloses i multicolors de calces, discos furtius i de curs legal, cullerots de fusta, cobrellits, sabates, joguines, xurros, planter d’enciam i conills de gàbia.

dilluns, 4 de gener del 2010

Un estiu amb Dickens i Carner

Aquest estiu he llegit Pickwick i CursivaGrans esperances, les dues escrites per Charles Dickens, ambdues traduïdes per Josep Carner. N'he quedat entusiasmat, i no sabria dir si ha estat per allò que explica Dickens o pel que tradueix Carner.

En una banda hi ha la descripció, magnífica, dels ambients sòrdids, llòbrecs i fangosos del Londres del segle XIX. A l'altra, una llengua acolorida, mudada, polida. En un cantó hi ha una ironia que sembla sortida de ca l'esmolet. A l'altre, una bonhomia que en certs personatges frega la badoqueria. En una banda hi ha aprofitats, malànimes, bergants. A l'altra, advocats, procuradors i jutges, que si fa no fa són tractats igual que els anteriors. En un costat hi ha col·loquial·lismes i frases fetes. A l'altre, paraules cultes i en desús. En una banda hi ha la foscor d'una època marcada per la misèria, a l'altra hi ha la llum que fa tirar endavant els rics d'esperit.

Arriba un punt en què ja no sé què és Carner i què Dickens. La ironia de l'anglès es revaloritza gràcies al català, que hi incorpora la tradició humorística d'aquí. I l'idioma dels personatges de classe alta agafa tons noucentistes quan Carner el tradueix.
Després de xalar, fa anys, amb David Copperfield, també de Dickens i Carner, em vaig proposar llegir les altres dues. L'espera ha estat llarga, però ha valgut la pena. La qual cosa, per cert, és aplicable al fet que he tornat les novel·les dos mesos tard a la Biblioteca de Reus: l'espera ha estat llarga, però xec, ha valgut la pena.

diumenge, 3 de gener del 2010

Aquest home

Aquest home potser no s'ho creu, que ha plogut, i que continuarà plovent, com qui no vol la cosa, el que encara resta d'any. Tampoc deu comptar que a l'estiu puguem estalviar més aigua, i que la campanya turística sigui més fluixa -i el consum d'aigua també- fruit d'un moment econòmic incert. No deu confiar que siguem més sostenibles, i que arribem al maig de 2009, quan ha d'entrar en funcionament la dessaladora del Prat, sense fer ús del transvasament.
Ai, aquest home. Potser un interès inconfessable li estreny el nus de la corbata més del que fóra desitjable, i no li toca més remei que seguir-li la veta, ell, hereu directe d'en Marx i n'Engels.
Ha pensat mai en dimitir, aquest home? Davant el ridícul espantós, vergonyant, colossal, que començà amb la plantada d'estaques a la vora del Segre, que continuà amb mentides, mitges veritats, corredisses de sabata i espardenya, la decisió de fer una obra que potser no cal, i que ha acabat, per ara, amb la desautorització expressa i contundent del Medi Ambient (el de veritat), no ha pensat en algun moment, un momentet només, en plegar?

dissabte, 2 de gener del 2010

Pla de Foment de la Lectura

El Departament de Cultura vol que llegim més, i per això impulsa el Pla de Foment de la Lectura, que preveu accions com la subscripció gratuïta a diaris i revistes dels qui assoleixin la majoria d'edat d'aquí al 2010 i la distribució als transports públics d'extractes de novetats editorials.

S'agraeixen tots els esforços perquè la lectura sigui un hàbit equiparable a mirar la tele, planxar la roba o anar a plegar bolets, però així no s'aconseguirà res de bo. Així només es podran fer empelts de dubtosa rendibilitat, quan el que s'ha de fer és plantar de nou.

I això com es fa? Molt fàcil, frenant la modernització de l'Administració Pública. Augmentant el temps d'espera dels usuaris, procurant que els tràmits s'hagin de fer en dos o tres dies a cada organisme. No pot ser que un hom arribi a qualsevol dependència pública i ja li toqui, no pot ser que en una hora es facin tots els tràmits quan es podrien fer en quatre, en sis o en vuit.

Quants de nosaltres no hem xalat devorant la premsa del dia; llegint totxos com Guerra i Pau; o consultant, de la A a la Z, el Diccionari Català-Valencià-Balear mentre esperem el tren, el metge, mentre som a Hisenda, a la Policia, la Seguretat Social, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà o l'Otegé?

Per tant, fóra desitjable que, quan anem a qualsevol d'aquests llocs, tinguem la seguretat que passarà una bella estona abans no ens cridin. Una bella estona per poder llegir bellament, i esdevenir així més vius i més llargs d'enteniment.