dimecres, 7 d’octubre del 2009

Octavi Serret, de Vall-de-roures al món

Us deixo la presentació que l'Editorial Petròpolis ha fet del llibre "Octavi Serret, de Vall-de-roures al món", on col·laboro amb un article meu.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Vídeo de la presentació de Paüls

Ja us vaig parlar aquí de la presentació de Paüls. Ara toca veure'n el vídeo.
(Gràcies a la tele de Paüls per fer-ho tan "guapet"!)

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Gastronomia diversa

No cal dir que aquest bocí d'Espàrtac (Stanley Kubrick, 1960) va ser censurat.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Octavi i llibreria

Diumenge. Migdia de fira a Vall-de-roures. Octavi té una cua que arriba fins al carrer. Despatxa diaris, revistes, arxius definitius, cromos, jocs d’ordinador, cartutxos de tinta per a impressores… I llibres. Li dic que em fa una il·lusió especial asseure’m en aquell tamboret baixonet i ballaruc. Endavant, diu ell. Jo me’l miro. Aquest home no para. És sol a la llibreria i encara té temps d’encolomar llibres a la gent que només va a comprar el diari. Salvant les distàncies, sembla Oliveira da Figueira.
Octavi és xerraire. I xerra depressa. En un moment et pot recomanar la lleixa sencera. Jo penso que tinc clar què vull quan entro a la seva llibreria. Quan surto, m’adono que porto un llibre de més. Ell és especialista en girar truites.
Octavi s’ha fet a si mateix. No crec que, a la vida, li hagin regalat massa coses. Ha sapigut convertir un comerç de Vall-de-roures, als confins de la llengua, en una referència literària de primer ordre. Ho ha fet quasi sense ajudes públiques, però em sembla que això li és indiferent. Penso que està millor així, sense dependre de ningú. Fa el que vol, quan vol i com vol.
Dissabte. Capvespre de tardor a Lleida. Octavi rep, a l’Auditori Enric Granados, el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana. Estic content per ell. Però sobretot estic content perquè el país s’ha adonat de la importància d’Octavi i li ha reconegut en la seva justa mesura. No acostuma a passar gaire, que es reconegui el talent d’una persona mentre encara belluga. Això és un punt a favor nostre, sens dubte. Esperem que d’ara endavant tots els Octavis tinguin el premi que mereixen.
(Nota important: aquest article és un dels molts que sortiran avui sobre el geni i la figura d'Octavi Serret. Tot coordinat, com no podia ser d'altra manera, per l'Emigdi Subirats i el Jesús M. Tibau)

dijous, 1 d’octubre del 2009

Esmorzars de Lleida a la Revista de La Mañana

Aquí podeu llegir el Mirall que em va fer Jaume Lafuerza per a la Revista de la Mañana. Per als que encara no ho sapigueu, al text hi surt quin ha de ser lo meu proper llibre.

dilluns, 28 de setembre del 2009

L'última garrafa

Ha començat el compte enrere. Ahir vam encetar l'última garrafa d'oli vell. I avui ma mare m'ha dit que potser començaran a collir olives abans de Tots Sants. A mi se'm fa aigua a la boca, la llengua, el paladar, tot esperant l'oli nou...
L'oli vell ha mort! Llarga vida a l'oli nou! (de Sarroca, evidentment)

divendres, 25 de setembre del 2009

Mas Folch

Ahir, festa de Misericòrdia, vam anar a dinar a Mas Folch, a Constantí. El lloc es troba a tocar de l'aeroport de Reus (també de Constantí?) Hi ha lloc on la canalla pot jugar, cosa important per a nosaltres. I el menjar és molt bo. Aquí us deixo el rastre de plats que ens vam cruspir:

Aperitiu: gaspatxo, un bunyolet de bacallà i al vaset del costat quelcom també amb bacallà i trossets de pernil.


Per les nenes: costelletes de xai amb patates fregides.

Vi: un Mas Collet DO Montsant.


Per la meva dona: ara no ho recordo. Em sembla que portava ceps.


Per mi: graellada de verdures. Sorprenent, el fet de combinar pinyons amb l'escalivada. Dóna un gust fantàstic, inèdit.

Per la meva dona: magret d'ànec. Es va posar les botes...


Per mi: filet de bou amb múrgoles (si no recordo malament)


Per mi: una cerveseta (s'havia acabat lo vi)


Per la meva dona: fondant de xocolata.
Per mi: bunyols de vent amb xocolata i vainilla (diria jo). Fixeu-vos en la floreta i la tija incrustada a la cullera. Un detall curiós: quan m'ho van portar, el recipient anava tapat. Quan el noi va enretirar la tapa, va sortir un fum blanc, espès, olorós, de faig.

Per mi: un cafetonet.

Per les xiques: dos geladets. Elles eren als baldadors.