Presentació a Paüls

Diumenge passat vaig anar a presentar Esmorzars de Lleida a Paüls, a la comarca del Baix Ebre. Quan vaig arribar al Casal, on s’havia de fer l’acte, només hi havia les dones que muntaven la paradeta dels llibres i els operaris municipals. Però després, mitja hora o tres quarts més tard, quan la gent va sortir de missa, van fer cap tots cap al Casal. I s’hi van aplegar un centenar “llerg” de persones, Banda Municipal inclosa. La veritat, em vaig sentir una mica cohibit davant de tanta gent, però com que els ebrencs són gent molt familiar i com que jo, quan xerro pels descosits, m’oblido dels neguits, el parlament que vaig fer va sortir prou bé. Vaig signar llibres, i vaig poder escoltar i contemplar com la gent ballava la jota paulsenca. He de confessar que, en algun moment, vaig estar a punt d’emocionar-me. Perquè veure petits, mitjans i grans ballant cosa tan bonica és quelcom que entendreix.

Gràcies a tot el poble de Paüls!

Podeu llegir la crònica de l’acte aquí. Properament, quan la tele de Paüls em faci arribar el vídeo de l'acte, el penjarem al bloc.

Estic baldat (Sant Jordi 09)

Llibreria Caselles, Pati de l'IEI, Rambla d'Aragó, Llibreria Pedra Paper Tisora, Consell Comarcal de la Noguera... Estic baldat. Però ha valgut la pena.

Fins l'any que ve!

Aquí podeu llegir les cròniques del Segre i La Mañana referents a la Diada de Sant Jordi. Busqueu-m'hi a veure si m'hi trobeu.

(les fotos són cortesia de l'Anna Muñoz, la cap de Comunicació de l'Editorial Fonoll. La primera, al davant d'una pila d'exemplars d'Esmorzars de Lleida; la segona, xerrant amb el periodista de La Mañana Francesc Guillaumet i compartint taula amb Jordi Pàmias, poeta que presentava La veu de l'àngel; i la tercera, al costat de l'economista Ramon Morell, que presentava Economia a l'abast. Totes les fotos estan preses a la paradeta dels autors locals que hi havia a davant de la Caselles)

Aforisme

De l'Institut d'Estudis Ilerdencs em van encarregar un aforisme per Sant Jordi. Es veu que el publiquen en una plaqueta o alguna cosa així. La cosa havia de girar entorn a dos conceptes: crisi i creació. No se'm va acudir res millor que això:

"No planyeu la casa que cau. Planyeu la que no es torna a alçar."

Presentació de les novetats locals a Reus

Ahir dilluns, a les set de la tarda, els escriptors de Reus vam presentar les novetats d'aquest Sant Jordi a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Una cinquantena en total, que es diu ben aviat. Vam fer la tradicional foto de família i després vam fer una copeta de cava. Jo vaig haver de marxar aviat perquè les nenes em reclamaven... Aquí us deixo tres enllaços on podreu llegir com va ser la trobada:

El Punt

Diari de Tarragona

reusdigital.cat

(la foto és de Txema Morera, del Diari de Tarragona)

Presentació a Jesús

Avui a la tarda he anat a presentar el llibre a Esmorzars de Lleida a Jesús, en el marc dels actes de la Fira Literària Joan Cid i Mulet. Allí he retrobat amics com el Josep Moragrega, amb qui vaig treballar a la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre; escriptors com Jesús M. Tibau, Emigdi Subirats, Sílvia Favà o Glòria Fandos, amb els quals vam perpetrar l'obra col·lectiva El riu que parla; el lleidatà Ramon Usall, autor de Tots els camins porten a Romania; l'editor Àlex Ferrer, d'Aeditors (precisament qui ens va publicar El Riu que parla), el superllibreter de Vall-de-Roures Octavi Serret... També he tingut el gust de conèixer tres escriptors més: Miquel Esteve, Xavier Garcia i Eduard Roure.

Però el més emotiu ha estat el retrobament amb el meu "casero" Pepito Vallés i la seua dona María José. He evocat, en la conversa que he mantingut amb ells, les magnífiques vistes que tenia des del menjador del pis, amb les antenes de Caro allà lluny. Però no m'he atrevit a dir-los una cosa que potser m'hauria fet quedar malament: que a Jesús (potser perquè vivia sol) hi he fet les migdiades més llargues de la meua vida. Me n'hi anava després de dinar i m'aixecava abans de sopar.

PD: Per cert, moltes felicitats a la comissió organitzadora de la fira. Espero tornar-hi l'any que ve.

(a la foto, cortesia de Jesús M. Tibau, un servidor presentant Esmorzars de Lleida. No ha estat la presentació més entretinguda, ni de bon tros. La palma se l'ha emportada el pallasso Muniatto i el seu xou)

Presentació a Lleida

El divendres 17 d'abril, a la Biblioteca de la Maternitat de Lleida, vam fer la primera presentació d'Esmorzars de Lleida. Érem una vintena, entre els quals ma germana Montse, ma neboda Mònica, la Núria Olomí, el Jordi Prim, la Roser Prim, el Carles Domingo, familiars del meu editor Marcel·lí Pascual i també del presentador de l'acte Ramon Camats.
Abans havia anat a entregar el llibre a diversos mitjans de comunicació de Lleida. Vaig començar pel diari La Mañana, vaig continuar amb Onda Rambla, on em van entrevistar en directe, Catalunya Ràdio, on em van gravar en directe, i vaig acabar pel diari Segre, on avui surt aquest altre regal que m'ha fet el Ramon.
Després de la presentació, i a jutjar per la recepció que va tenir el llibre, tinc la impressió que aquest Sant Jordi, a Lleida, no ens anirà pas malament. És més, és possible que en fem alguna de grossa.

(d'esquerra a dreta: Marcel·lí Pascual, el meu editor; jo mateix i Ramon Camats)

Ramon Camats

El vaig conèixer la tardor del 2003. Amb la Maria Alba havíem decidit que ens casaríem l'any següent a la Paeria de Lleida. I havíem de buscar qui fes la cerimònia. Ràpid, vaig pensar: "Ha de ser lo Ramon Camats". Vaig demanar hora i em va rebre unes setmanes després a la seu de l'Institut Municipal d'Educació. Recordo que em va preguntar que com era que volia que ens casés ell. Jo li vaig contestar que potser era molt ingenu de la meva part, però que feia temps que el seguia amb el seu article dels dissabtes al diari Segre, i que pensava que, pel que escrivia, per força havia de ser bona persona.

Amb el temps he vist que la meva intuïció va resultar encertada. I encara em quedo curt. Amb el Ramon hem coïncidit unes quantes vegades posteriorment. Com per exemple a la primera presentació d'Oli en un llum a Sarroca, un no tan llunyà 20 de gener de 2008. Ell no va dubtar a prestar-me el seu ajut, com tampoc ha dubtat a l'hora de fer el pròleg del segon llibre, Esmorzars de Lleida, ni de fer-ne la presentació, el proper 17 d'abril, a les set de la tarda, a la Biblioteca Pública de Lleida.

Del Ramon Camats, per als que no sigueu de Lleida, se'n pot dir moltes coses. Es pot dir que és filòsof, professor d'institut, sindicalista, polític o escriptor. Com a escriptor ha guanyat en dues ocasions, dues, el premi d'assaig Josep Vallverdú de Lleida: el primer el 1998, amb Les emocions del poder, i el segon el 2001, amb El llegat d'Antígona. El seu estil és clar, planer. La qual cosa no està renyida, de cap manera, amb la complexitat dels temes que tracta: us pot fer entendre la desobediència civil o qualsevol dels filòsofs grecs amb una pinzellada. Els seus articles al diari Segre són una mostra del que dic. Llegiu-los i digueu-me què us en sembla. Jo, per la part que em toca, penso que Ramon Camats és el millor columnista de premsa de les Terres de Ponent.

(Perdoneu-me per no posar-ne cap foto, però si aneu al link de tres línies més amunt li veureu la cara)