Aperitiu: gaspatxo, un bunyolet de bacallà i al vaset del costat quelcom també amb bacallà i trossets de pernil.
Per les nenes: costelletes de xai amb patates fregides.
Vi: un Mas Collet DO Montsant.
Per la meva dona: ara no ho recordo. Em sembla que portava ceps.
Per mi: graellada de verdures. Sorprenent, el fet de combinar pinyons amb l'escalivada. Dóna un gust fantàstic, inèdit.
Per la meva dona: magret d'ànec. Es va posar les botes...
Per mi: filet de bou amb múrgoles (si no recordo malament)
Per mi: una cerveseta (s'havia acabat lo vi)
Per mi: bunyols de vent amb xocolata i vainilla (diria jo). Fixeu-vos en la floreta i la tija incrustada a la cullera. Un detall curiós: quan m'ho van portar, el recipient anava tapat. Quan el noi va enretirar la tapa, va sortir un fum blanc, espès, olorós, de faig.
Gràcies ara ja sé un restaurant per anar quan vagi a Constantí.
ResponEliminaPer això estem, Marta.
ResponEliminaJa m'has fet vindre gana, punyetero.
ResponEliminaPer això estem, Marcel·lí.
ResponEliminael vi s'havia acabat? carambes! ara resulta que allò de 'constantí, molta merda i poc vi' dels Pets no era només per completar la rima facilona.
ResponEliminalo kantinu.
S'havia acabat perquè havia demanat una ampolla de 3/8, home...
ResponElimina