dijous, 2 de desembre del 2010

Un dinar a casa els pares

Un diumenge del mes de gener d'enguany vaig anar a Sarroca a veure els Camins d'or líquid. A l'hora de dinar vaig fer cap a casa els pares. Hi érem ells dos, jo, el Ramon i la Ramona d'Artesa de Lleida. No vam menjar plats tan moderns com aquest, aquest, aquest, aquest o aquest altre, però déu n'hi do. Vegeu-los valtros mateixos:

Uns boletets a la brasa:


Uns canyuts (així ho diuen a Sant Carles de la Ràpita):


Los millors caragols del món (los que fa mon pare):


Lo millor allioli del món (lo que fa ma mare):



Una vinagreta clapejada d'oli:


Una súper paella:


Aquest el va fer la Ramona, que és una artista fent postres:

2 comentaris:

  1. Ei, Ignasi, vaja dinar que et vam preparar, millor que els meus!!!

    ResponElimina
  2. No ho sé, Pere, primer hauria de tastar un dels teus dinars. Pren-t'ho com una indirecta, si vols...

    ResponElimina