Vaig arribar a Vall-de-Roures abans d'hora. Vaig comprar un pa de pagès al forn de Guarc, vaig esmorzar al Cau del Llop i vaig anar a cremar-lo als carrers costeruts i empedrats de l'altra banda del pont.
A les dotze era a la llibreria Serret. Vaig signar exemplars d'Oli en un llum a un noi de Cretes, a un home d'Arnes, a una noia de la Portellada, a un senyor de Maella, a dues xiques de Sabadell, estudiants de filologia catalana a la Universitat Autònoma, i a un barceloní d'ascendència pirinenca i prioratina.
Un moment que no hi havia ningú, vaig demanar a Octavi Serret el llibre Memòries d'una desmemoriada mula vella, de l'escriptor de Pena-Roja Desideri Lombarte. Em va dir que no el tenia, que s'havia exhaurit. Però me'n podia oferir un altre, també de Lombarte: el recull de poesia Romanços mai contats/Boires i borrims.
Me'l vaig polir aquella mateixa nit. I encara ara no em sé avenir del tresor que Octavi em va lliurar. Les llegendes de bruixes i bruixots garratiben; les històries de bandolers són eixerides i trempades; les topades entre carlins i liberals fan saltar espurnes de sang i foc; els paisatges estan tan ben acabats que hom pot sentir el cruixir dels còdols sota els peus; els poemes d'amor són florits; les poesies que presagien la mort, serenes.
A les dotze era a la llibreria Serret. Vaig signar exemplars d'Oli en un llum a un noi de Cretes, a un home d'Arnes, a una noia de la Portellada, a un senyor de Maella, a dues xiques de Sabadell, estudiants de filologia catalana a la Universitat Autònoma, i a un barceloní d'ascendència pirinenca i prioratina.
Un moment que no hi havia ningú, vaig demanar a Octavi Serret el llibre Memòries d'una desmemoriada mula vella, de l'escriptor de Pena-Roja Desideri Lombarte. Em va dir que no el tenia, que s'havia exhaurit. Però me'n podia oferir un altre, també de Lombarte: el recull de poesia Romanços mai contats/Boires i borrims.
Me'l vaig polir aquella mateixa nit. I encara ara no em sé avenir del tresor que Octavi em va lliurar. Les llegendes de bruixes i bruixots garratiben; les històries de bandolers són eixerides i trempades; les topades entre carlins i liberals fan saltar espurnes de sang i foc; els paisatges estan tan ben acabats que hom pot sentir el cruixir dels còdols sota els peus; els poemes d'amor són florits; les poesies que presagien la mort, serenes.
I el millor de tot, el llenguatge. Força, vivesa, passió. Senzillesa complexa. Fidelitat a una parla, la del Matarranya, que creix a dalt dels tossals, que cau dels núgols, que és empesa pel cerç, entre les fulles seques.
En prenc bona nota d'aquest llibre, tal com l'has descrit sembla un petit tresor que no es pot deixar escapar.
ResponElimina