A la presentació junedenca vaig dir que "Esmorzars de Lleida" és com una catxipanda o una cassola de tros -típica de Juneda, on en fan un concurs per allà al maig, em sembla-, un llibre amb molts i molt variats ingredients. Hi ha història familiar i del poble en qüestió, descripció gastronòmica, receptes de cuina, autobiografia, molt oli -no ho llegiu amb segones-, diàlegs en lleidatà, un tribut al la cuina tradicional i popular... La intenció és treure un bon plat amb els ingredients que porto de casa i els que em trobo pels llocs on vaig a esmorzar. Però, clar, això no ho de dir jo, que sóc qui cuino. Ho han de dir els que mengen.
(Un aclariment: cuino millor les paraules que el menjar, la qual cosa tampoc és dir gaire)
M'apunto a la llista el nom del teu altre llibre. Un més a llegir. Quina feina que em doneu!-)
ResponEliminaTranquil·la, un lector em va dir que s'havia polit Oli en un llum en dues tardes. Una lectora, en una nit.
ResponElimina