La X i la Y en realitat són noms de persona, perquè sinó quedaria encara més fàcil:
"Treu la pols de tots els mobles, passa un drap humit pels retrats del senyor i la senyora X i posa el joc de te més bo a taula, on també hi ha una bona provisió de pa acabat de sortir del forn, trenes ensucrades, mantega fresca, talls prims de pernil, de llengua i de salsitxa i abellidores rengleres d'anxoves disposades sobre un llit de julivert; a banda dels ous acabats de pondre que encara han d'arribar, tebis, embolicats amb un tovalló, juntament amb el pa amb mantega acabat de torrar. Perquè resulta que el senyor Y (...) sap fer anar amb notable destresa instruments tan mundans com el ganiveta i la forquilla."
(Una altra pista, va: és lo llibre que m'estic llegint ara)
Ara sí que m'has fotut. Ni puta idea. Però l'esmorzar aquest té molt bona pinta... :-P
ResponEliminaNo és un esmorzar, Toni, és un berenar! De quin país diries que és?
ResponEliminaA veure, una altra pista: lo llibre al qual pertany aquesta cita és de la mateixa editorial que l'anterior (El que hem menjat, de Josep Pla).
ResponEliminaQuè, com ho veieu?
Vaja, quina capacitat que tinc per fer jugar la gent... Va, una altra pista (i l'última): es tracta d'un berenar anglès del segle XIX.
ResponEliminaSi no ho encerteu abans de mitjanit, ja us ho diré, de quin llibre és.
Provo: Sentit i sensibilitat, de Jane Austen
ResponEliminaJosep Huguet