divendres, 13 de novembre del 2009

Elogi de les sobres

Sóc un entusiasta de les sobres. Frueixo menjant, a destemps, el que ha sobrat de dinar o sopar. Ho fa, no us enganyaré, que no cal cuinar. Però també ho fa que trobo certs plats més bons quan han passat unes quantes hores des de la seva cocció. Una paella cuinada de dia i menjada de nit és divina. La carn rostida i l’escalivada del dinar cruspides per berenar són excepcionals. Les truites d’espinacs, de verdures, de patata, d’espàrrecs o de faves degustades d’un dia per l’altre són una fita gastronòmica difícilment superable.

Les sobres me les menjo fredes. Com a màxim, les deixo reposar una estona a taula o al marbre de la cuina perquè agafin temperatura. No vull que la calentor n’evapori el gust ni que hi afegeixi cap regust. A més, l’experiència em diu que, si el plat primigeni era bo, probablement fred també ho serà.

Quan hi ha fato variat, les sobres se’m representen com un bufet lliure: trio el que més m’entra per la vista. Més encara: en dates assenyalades, com Nadal, festes majors, fires, aniversaris o sants, moltes vegades penso si no estic davant d’un menú degustació casolà. Un menú en el qual un plat és més bo que l’anterior però menys que el següent.

El ressopó és l’àpat en què més gaudeixo de les sobres. Potser ho fa que sóc criatura nocturna, potser que estic sol a la cuina, potser que de nit el soroll s’atenua. La nevera ronca monòtona, els radiadors llagrimegen, la persiana balla amb el vent, la forquilla fa clinc quan toca el plat… I la tele parla fluixet, que les noies dormen.

6 comentaris:

  1. Si, noi; estic d'acord amb tu.
    Què tenen les sobres, que poden arribar a ser més bones que el plat original?
    Personalment, la meva hora de les sobres és l'esmorzar... és potser la "transgessió" de quatre macarronets, un parell de mandonguilles, un bocinet de bacallà... en especial aquells dissabtes que em llevo mig d'hora i surto a esmorzar sota la morera... Us recomano que ho proveu, encara que sigui a la taula de la cuina; això si, amb dues olivetes i un gotet de vi. I després el cafè, és clar . Bon Profit!

    ResponElimina
  2. Bona aportació, Joan. No només és l'esmorzar amb sobres, sinó l'entorn idíl·lic que el fa únic.

    ResponElimina
  3. D'acord amb tot, llevat d'allò de "la paella". Digues-me llepafils, però és que a mi la paella m'agrada acabada de fer i d'escudellar. La resta dels menjars, doncs, sí. Salutacions

    Francesc de Beneixama

    ResponElimina
  4. Sobre gustos, com diria aquell, no hi ha res escrit. Per mi, una paella, freda, en la solitud de la nit, acompanyada d'un vinet fresquet, és una cosa fora de sèrie.
    Gràcies per la teua opinió, Francesc.

    ResponElimina
  5. L'arròs a la cassola que ha sobrat per dinar passat amb un rajolí d'oli, molt poc i passa i passa per la paella és deliciós.

    ResponElimina
  6. Marta, gràcies per l'aportació. Cadascú tenim la nostra manera d'encarar les sobres.

    ResponElimina