divendres, 2 d’octubre del 2009

Octavi i llibreria

Diumenge. Migdia de fira a Vall-de-roures. Octavi té una cua que arriba fins al carrer. Despatxa diaris, revistes, arxius definitius, cromos, jocs d’ordinador, cartutxos de tinta per a impressores… I llibres. Li dic que em fa una il·lusió especial asseure’m en aquell tamboret baixonet i ballaruc. Endavant, diu ell. Jo me’l miro. Aquest home no para. És sol a la llibreria i encara té temps d’encolomar llibres a la gent que només va a comprar el diari. Salvant les distàncies, sembla Oliveira da Figueira.
Octavi és xerraire. I xerra depressa. En un moment et pot recomanar la lleixa sencera. Jo penso que tinc clar què vull quan entro a la seva llibreria. Quan surto, m’adono que porto un llibre de més. Ell és especialista en girar truites.
Octavi s’ha fet a si mateix. No crec que, a la vida, li hagin regalat massa coses. Ha sapigut convertir un comerç de Vall-de-roures, als confins de la llengua, en una referència literària de primer ordre. Ho ha fet quasi sense ajudes públiques, però em sembla que això li és indiferent. Penso que està millor així, sense dependre de ningú. Fa el que vol, quan vol i com vol.
Dissabte. Capvespre de tardor a Lleida. Octavi rep, a l’Auditori Enric Granados, el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana. Estic content per ell. Però sobretot estic content perquè el país s’ha adonat de la importància d’Octavi i li ha reconegut en la seva justa mesura. No acostuma a passar gaire, que es reconegui el talent d’una persona mentre encara belluga. Això és un punt a favor nostre, sens dubte. Esperem que d’ara endavant tots els Octavis tinguin el premi que mereixen.
(Nota important: aquest article és un dels molts que sortiran avui sobre el geni i la figura d'Octavi Serret. Tot coordinat, com no podia ser d'altra manera, per l'Emigdi Subirats i el Jesús M. Tibau)

6 comentaris:

  1. He de confessar que he hagut de cercar on estava Vall de Roures. Que siga del Matarranya em fa una il·lusió especial perquè allà parlen un català ben igual al de València. Que persones com ell mantinguen encesa la flama de la llengua, en contextos ben difícils i sense ajudes és digne d'admiració i de respecte. Seria un altre dels nostres "homenots", que diria en Pla. L'enhorabona als dos. A ell pel premi i a tu pel post que ens l'ha fet conèixer.

    Francesc de Beneixama

    ResponElimina
  2. Francesc, espero que algun dia puguis anar a Vall-de-roures i conèixer l'Octavi. I tamé el Matarranya, que és molt "bonico"!

    ResponElimina
  3. No he estat mai a Vall-de-roures però quan hi vagi prometo passar per la llibreria de l'Octavi i adquirir uns quants llibres.

    ResponElimina
  4. Encara que al principi et sembli petita, és una gran llibreria, la de l'Octavi.

    ResponElimina
  5. Gracies per tot, a tots els que heu participat per mi...estic molt orgullos, de tindre una colla d'amics com tinc...us preparo, jo tambe una sorpressa...com diu Artur Quintana, "paraula ebrenca"

    ResponElimina
  6. A veure quina serà, aquesta sorpresa... Que passos un bon dia , Octavi.

    ResponElimina