Marcel·lí Pascual, d'Edicions Salòria, que a sobre és amic meu, li va agradar
aquest llibre, el meu debut literari. El juny de l'any passat em va dir que havia pensat en fer un llibre sobre esmorzars típics de Ponent, i que jo li podria escriure. Li va agradar en particular la descripció del bar de la Cooperativa de Vilanova de les Garrigues, i potser alguna descripció gastronòmica. De seguida li vaig dir que sí, perquè és en l'assaig on em trobo més còmode.
A continuació us deixo un parell d'extractes d'Oli en un llum, on hi ha l'origen del llibre Esmorzars de Lleida:
"Caragols a la llauna, vinagreta clapejada d'oli, carn de corder i llonganissa a la brasa, pebrot verd, pebrot vermell, albergínia i tomàquet escalivats, pa torrat i un destacament d'alls. Aquest era l'àpat que, any rere any, preparava la Teresa per celebrar el sant del seu fill. Ho feia a consciència, encenent el foc dues o tres hores abans, toquejant els caragols escumosos a cada minut, mirant que estiguessin fets pels quatre caps i cantons, apartant els troncs quan fos l'hora, escampant les brases per fer jaç a l'escalivada i a les graelles, girant la llonganissa i la carn amb cura, per deixar-les al punt, amb una mica de suc a dins, mai resseques. La Teresa deia que la carn massa cuita, com la massa crua, no valia res. I que, com més bona era, era feta i menjada. Per aquest motiu mai no començaven a dinar fins que no acabava de coure l'última costella i l'entrava, amb la resta de la carnada, a la taula parada, guarnida i aromatitzada per a l'ocasió." (Oli en un llum, pàgina 65)
"Qui hagués entrat al bar de la Cooperativa a aquella hora hauria pensat que el món anava al revés. A fora, un sol que taubava, i a dins, un banc de boira enganxosa, espessa, estantissa. La broma naixia d'un nodrit grup de fumadors que estaven entaulats al fons, al racó de les maquinetes. Quasi tots anaven vestits de color camuflatge. Des dels pantalons fins a les gorres, passant pels jerseis i les armilles sense mànigues, diferents tonalitats de verd i de marró es combinaven per donar tota la impressió d’un coscoll, un ginebre o un pi pinyoner.
El primer dia de cacera de la temporada, a Vilanova, es culminava amb un esmorzar per a tots els escopetaires. El tracte que feien amb el cafeter era que ells hi posaven les preses que havien fet caure des de trenc d’alba i el Ton les cuinava i hi afegia els acompanyaments, que habitualment eren quatre coses per picar, tota classe de mam, postres, cafè, copa i cigars casolans. Els plats forts podien variar, segons com hagués anat la jornada. En l'alifara en qüestió, de primer hi havia conill de garriga a les fines herbes. I de segon, perdiu a la cervesa." (Oli en un llum, pàgines 122-123)
Ha començat el compte enrere. Ahir vam encetar l'última garrafa d'oli vell. I avui ma mare m'ha dit que potser començaran a collir olives abans de Tots Sants. A mi se'm fa aigua a la boca, la llengua, el paladar, tot esperant l'oli nou...
Marcel·lí Pascual, d'Edicions Salòria, que a sobre és amic meu, li va agradar aquest llibre, el meu debut literari. El juny de l'any passat em va dir que havia pensat en fer un llibre sobre esmorzars típics de Ponent, i que jo li podria escriure. Li va agradar en particular la descripció del bar de la Cooperativa de Vilanova de les Garrigues, i potser alguna descripció gastronòmica. De seguida li vaig dir que sí, perquè és en l'assaig on em trobo més còmode.
La Diputació de Lleida, a través del seu Patronat de Turisme, ha penjat les receptes que figuren a l’annex final del llibre Esmorzars de Lleida com a forma de promoure la gastronomia de Ponent. Aquí teniu el link: http://www.lleidatur.com/cat/cuina-gastronomia-esmorzars-lleida.html.
Obro el calaix i agafo la llibreta. Passo pàgines fins arribar a l’esmorzar de Torà. El títol diu: “Hostal Jaumet, 29/11/2008”. Busco la Ramona a les meves notes.
