Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Esther, del Bar Esther (Tortosa)

La mestressa no para mai!

Vins DO Terra Alta: Vi dolç del Celler Piñol (Batea)

Preu de l'ampolla: 9 euros.

Vins DO Terra Alta: l'Aube (Batea)

Aquest vi negre (el primer per la dreta) em va robar el cor. Preu de l'ampolla: 18 euros.

Vins DO Terra Alta: Somdinou (Gandesa)

El Somdinou és el de la dreta. El de l'esquerra és el Mas d'en Pol.

Preu de l'ampolla del Somdinou: 14 euros.

Vins DO Terra Alta: Clot d'Encís (Bot)

L'ampolla d'aquest vi rosat val 2,6 euros.

Vins DO Terra Alta: Mas d'en Pol (Vilalba dels Arcs)

Preu de l'ampolla: 5,75 euros.

Vídeo de la Fira del llibre ebrenc

Buscant buscant, he trobat aquest vídeo de la passada Fira del llibre ebrenc, on surto a estonetes. Gràcies, Jordi maldito!

La recomanació: Vins de Catalunya

Vicent Partal en parla al seu bloc: es tracta d'un bloc sobre vins molt atractiu. Doneu-hi una ullada i ja em direu.

Esmorzars virtuals, dinar ben real (o Puig & Turmo Connection)

Després de la tanda de presentacions del matí, per fi vaig conèixer el Lluís Puig i el Xavi Turmo, membres actius del grup "Esmorzars de Forquilla" del Facebook. Ells venien d'una ruta gastronòmica pel Priorat i la Terra Alta, van passar per Móra d'Ebre a buscar-me i tots tres vam anar al Restaurant l'Embarcador, a Garcia, a la voreta de l'Ebre. Aquí teniu unes quantos afotos que immortalitzen la nostra primera trobada (que suposo que no serà pas l'última).

Aquí, el britànic Puig amb un servidor.

Aquí el llatí Turmo i un servidor.

Taula de formatges per a mi.

Carpaccio del Turmo.

Escalivadeta del Puig.

Lo meu bacallà amb romesco.

Me sembla que era corder, Turmo. És així?

Un altre de bacallà, per al Puig.

Gelat de timó del Turmo.

Gelat de figues per a mi.

Pacharan meu (gràcies, nois, per ensenyar-me a fer les fotos amb macro).

El Turmo repetint de gelat de timó.

El Turmo va dir que aquesta era la primera vegada que tenia una cita a cegues... Doncs no va sortir tan malament!

Hall of Fam Premium: Festa de la Clotxa (La Fatarella)

I jo que pensava que se m'havia acabat, això de penjar fotos d'esmorzars! La Laura, dona del Josep Pagès, em fa arribar aquestes meravelles de la Festa de la Clotxa de la Fatarella. Molt sucoses...

Lectura de textos sobre la mar a Tarragona

En l'acte del proper 2 de juliol, a les 22 hores, al Far de la Banya de Tarragona, llegiré dos fragments d'Esmorzars de l'Ebre, que corresponen als capítols de Sant Carles de la Ràpita i Deltebre, i també l'article Esmorzar a la vora de la mar. No cal dir que tots hi esteu convidats!

Hall of Fam: Hotel Fuente del Miro (Vall-de-roures)

Bé, amigues i amics, aquest és l'últim dels esmorzars de forquilla d'Esmorzars de l'Ebre. Callos, una tapa amb pernil, formatge i olives i flam casolà. Una curiositat: l'esmorzar de Vall-de-roures no va ser l'últim cronològicament, perquè el vaig fer al setembre. El vaig posar en últim lloc, en l'apartat Bonus Track, perquè territorialment no és Terres de l'Ebre. Però què coi, hi té una vinculació especial i molt estreta, i a més és el poble de l'Octavi Serret, el llibreter més dicharachero de Barri Sèsam. El llibreter sense el qual no m'hauria pogut endinsar en el riu literari d'aquestes terres. Fins al proper esmorzar, Octavi!

http://www.hotelfuentedelmiro.com/cat/index.html

Hall of Fam: Fonda Ca la Brisda (La Fatarella)

No tinc fotos de la clotxa que vaig esmorzar a la Fatarella, perquè necessitava les dues mans per subjectar el mig pa de pagès. Però us penjo les fotos del dinar a la Fonda Ca la Brisda, també a la Fatarella. I que consti que tot això no m'ho vaig fotre jo sol, que a taula hi havia set persones més!

Les polissones invisibles (Homenatge a Jesús Moncada)

Bé, repeteixo post. Però és que l'ocasió s'ho val: avui fa cinc anys que va morir l'enorme escriptor Jesús Moncada. I una bona colla de blocaires li retem l'homenatge que es mereix. Cadascú amb el seu granet de sorra, deixem ben clar que ell va ser, és i serà un dels millors escriptors en català del segle XX.

Les polissones invisibles

L’any 2005 vaig anar a la Fira del Llibre i l’Autor Ebrenc de Móra d’Ebre. Me’n recordo força bé, encara tinc presents a la retina molts moments d’aquell dia: taules rodones, presentacions de llibres, una calor que estavellava les pedres, l’amic Moragrega carregant-se al coll els últims detalls de l’organització… Allí la casualitat -no crec en el destí- va voler que m’hi comprés el recull d’articles Cabòries estivals i altres proses volanderes, just dos dies abans que el seu autor, el grandíssim Jesús Moncada, ensopegués amb la mort i ens deixes orfes abans d’hora.

D’aquest llibre, l’article que recordo i rellegeixo més vivament és el que porta per nom Temps amunt. Sobretot el paràgraf on explica que els llaguts que navegaven per l’Ebre no només transportaven mercaderies i persones, sinó també paraules. L’autor mequinensà les anomena polissones invisibles, una denominació d’una precisió i una amplitud admirables. A continuació, Moncada ens regala un fragment excels, quan afirma que les paraules "pujaven als llaüts sense demanar permís al patró ni pagar passatge, navegaven riu avall o riu amunt, desembarcaven on els abellia i s’escampaven arreu. Pels fumosos cafès de la Mequinensa vella, encastades a les històries de navegacions mítiques, en les quals la rauxa riberenca -amb la col·laboració del rom cremat- engruixia riades, encrespava colls, esmolava pedrets, eternitzava l’enervant monotonia de les planes, atiava rivalitats, afavoria guerrillers antifranquistes o multiplicava proeses amatòries en llits d’altri, rodolaven sovint paraules marineres; i les nostres, a voltes mascarades per la pols del lignit, esclafien als embarcadors, a les tavernes, a les drassanes o als bordells de per avall".

Lluny de sentir nostàlgia per un temps que no tornarà, perquè la construcció de l’embassament de Riba-roja va suposar una barrera infranquejable per a aquestes polissones, m’il·lusiona pensar que ben aviat es tornarà restablir el tràfic entre la població que dóna nom al pantà i la Mequinensa nova. I no són esperances vanes, les que vénen a trobar-me, sinó ben fonamentades: ja fa temps que els poders públics han posat fil a l’agulla per fer una carretera que anirà de Riba-roja a Mequinensa tot passant per Almatret. Una trentena de quilòmetres que posaran altre cop en contacte la Ribera d’Ebre i el Baix Cinca, i que donaran l’oportunitat al poble més alt i escorat del Segrià d’obrir-se a uns territoris incomprensiblement llunyans.

Així doncs, quan la carretera estigui feta -i això serà més aviat que tard-, altra volta tornaran a circular, amunt i avall, mercaderies, persones i, sobretot, paraules. Polissones invisibles que pujaran a cotxes, camions, autobusos, bicicletes i carros tirats per mula sense demanar permís a l’amo ni pagar passatge. Polissones que aquest cop no vindran, necessàriament, de Deltebre, de Xerta, de Miravet, de Flix, de Faió o de Mequinensa, sinó d’Almatret i de tota la reraguarda del Segrià, veritable catau de mots remots, indòmits i acostumats a viatjar de franc. Certament, el viatge es presenta interessant.

Hall of Fam: Bar Maig (Garcia)

Aquí l'esmorzar de Garcia, a la Ribera d'Ebre, també en companyia del Josep Moragrega. Vam estar acompanyats en tot moment per l'Àngels, la mestressa, i la Ruth, la seua jove. Bona teca!

Entrevista al Cafeïna (Lleida Televisió)

Bé, per fi em podeu veure en alguna entrevista! Va ser al Cafeïna, a Lleida Televisió, fa 2 setmanes. Vam xerrar la Mariví, el Ramon i jo de gastronomia i moltes coses més. Va passar una molt bona estona.

Hall of Fam: Hotel Restaurant Diego (Santa Bàrbara)

Aquí l'esmorzar de Diego, també acompanyat pel Pep Carcellé. Lo primer plat és lo que vaig menjar jo, lo tercer és lo que va menjar Pep, i lo segon és lo que vam compartir. Perquè es tracta de compartir, no?