La Isabel no va venir a cap esmorzar. Però com si hagués vingut, perquè la ulldeconenca és la correctora d'aquest llibre. Li he d'agrair, sincerament, que hagi sortit un producte tan guapet. Sense els seus consells, les seues precisions, concrecions i esmenes, la cosa no hauria estat la mateixa. Gràcies, Isabel!
(ja em diràs si he fet alguna falta, xica)
Us envio lo comentari que m'ha fet arribar la Isabel:
ResponEliminaBenvolgut, Ignasi,
“És per a mi un plaer de fonda satisfacció... (Ui, ara això no toca!)...”
Seriosament, gràcies a tu, Ignasi, per oferir-me la possibilitat que t’assessorés en la revisió d’aquest llibre. Saps, perquè t’ho he repetit diverses vegades, que vaig xalar molt, tant en l’àmbit professional, ja que és una feina que m’agrada, com en el personal, perquè jugava amb l’avantatge que coneixia el 90% dels protagonistes i crec que vas saber captar, descriure i reflectir genialment el caràcter i l’essència de cada un, de vegades no només amb paraules sinó amb la mirada o el pensament. Tot això sense apartar-nos de la temàtica que ens ocupa: els esmorzars amb bona companyia i les rutes que es poden fer per les Terres de l’Ebre.
Bé, espero que si mai tornem a coincidir en cap altre llibre ens ho passem tan bé com en aquest i que aconsegueixis molts d’èxits.
Una abraçada,
Isabel
PD: No, no has fet cap falta.
Sóc jo el que t'està agraït, Isabel.
ResponElimina