Divendres 12 de febrer de 2010 vaig anar a l'Ateneu Layret de Barcelona (C/ Villarroel, 49) a fer una xerrada que portava per nom "Les Garrigues. Oli i olives". Havia de ser quelcom genèric, introductori, per a no iniciats, i per això vaig aprofitar les fotos que havia fet l'últim dia de collir olives de la campanya passada. Va ser una experiència diferent, enriquidora i molt interactiva. En tot moment l'assistència preguntava detalls i feia comentaris sobre la tasca de collir les olives. Hi havia el Manel, l'Hèctor, l'Àngela, l'Eulàlia (casualitat: el 12 de febrer era Santa Eulàlia, festa major a Barcelona; i Eulàlia és el nom de la protagonista d'Oli en un llum), l'editor de Fonoll Jordi Quer... Precisament aquest últim, quan signava un exemplar de la novel·la de les Garrigues, va comentar que feia molt temps que no em veia en aquesta posició. Vaig recordar l'enorme campanya de presentacions d'Oli en un llum, amb més de trenta presentacions, la meitat a les Garrigues.
Vaig combinar els comentaris sobre les fotos amb lectures d'Oli en un llum i Esmorzars de Lleida. Lectures on, en tot moment, hi són presents les olives i l'oli. Les cares dels assistents testimoniaven la gana que els produïa la descripció del blanc de l'ou ferrat amarat d'oli, de la tupina banyada en oli o d'una llesca de pa amb tomata recoberta d'oli. Sort que tenien olives arbequines i llesques de pa amb oli (de les Borges Blanques i de Cervià de les Garrigues) per picar...
Quan tornava al pàrquing on tenia el cotxe vaig donar una última ullada al número 20 del carrer Urgell, on vivien els meus oncles de Barcelona Josep i Teresina. I vaig recordar que, quan era petit, les meves vacances eren anar un diumenge a veure els oncles de l'Eixample. La qual cosa em servia per anar als Encants a buscar cromos i còmics. Quants records!
Ignasi, la teva tasca de difussió de la cultura de l'oli és una cosa encomiable. Hauries de penjar al bloc algunes de les fotografies que menciones. Ens farien venir salivera anticipada.
ResponEliminaRamon, a Esmorzars de LLeida no vaig fer fotos perquè no tenia càmera. Però per al nou llibre d'esmorzars me'n vaig comprar una de digital, raó per la qual properament us engegaré un raig d'instantànties de menjar que quedareu tots estabornits.
ResponElimina