Manllevo un moment el títol de la secció de l'amic Tibau per dir que les meues felicitats petites (i gastronòmiques) són observar les meues filles com mengen. La gran, com rosta, una darrera l'altra, les olives arbequines. I la petita, com constantment demana un toll d'oli al plat per poder sucar-hi pa. Em sento realitzat, i tinc la certesa que els he passat el relleu. Tants segles d'oli al darrera no podien caure en l'oblit...
Obrir la finestra de bat a bat
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada