L'últim diumenge de febrer vam anar a dinar, tots quatre, a Cambrils. Va ser al Restaurant Rincón de Diego, del qual m'havien parlat molt bé diverses persones. No em va decebre, va estar a l'altura de les expectatives. No us descriuré els plats que ens van portar, perquè en algun cas encara erraria el nom. I, de fet, no en tinc ganes, perquè tinc gana i he de sortir escopetejat a dinar.
Robert Frost. In the clearing.
Fa 1 hora
Són teves les fotos del restaurant? Donant per fet que el menjar era bo, afegeixo que la presentació que es veu excel·leix. Tot s'ha de dir, de begades mengem també amb els ulls... M'apunto la referència del restaurant.
ResponEliminaSí, Ramon, les fotos són meues. Com hauràs comprovat, la càmera digital és un instrument bàsic per a tot bloc (o blocaire).
ResponEliminaCaram, xicot, quin àpat més bo!!! Salutacions
ResponEliminaFrancesc de Beneixama
I de preu que tal?
ResponEliminaLa veritat, Manolo: pensava que seria més car, tot i tenir una estrella Michelin. Però barat tampoc no era.
ResponElimina