En els temps que corren ja no es porta fer pel·lícules de serps, aranyes, piranyes, taurons i cocodrils assassins. Tot això ha passat de moda: ara es porten els coloms.
Un bon plató cinematogràfic podria ser el casc antic de Tortosa, que en l’actualitat es troba envaït per aquestes bèsties immundes. Els coloms acceleren el deteriorament de les cases en ruïna i les pintures dels cotxes, per la força corrosiva dels seus fems. Els coloms arrosseguen veritables exèrcits de microbis, que es multipliquen quan algun cau mort al mig del carrer. Els coloms són capaços de fer-se els nius aprofitant la pròpia colomassa i de viure-hi! I els coloms ho deixen tot brut, fastigós, sobretot quan plou, perquè l’aigua en desfà els detritus acumulats en teulades i balcons i se’ls emporta façanes avall. Llavors, quan l’ambient humit i xafogós tan característic de Tortosa es torna a instal·lar a la ciutat, en resulta aquella olor tan plaent per als narius.
Ara que, la fòbia que molta gent experimenta envers aquestes bestioles no els ha de fer veure coloms per perdius. No els han d’encolomar tots els mals del nucli antic als moixons d’ulls sangosos, monocles i plomatge estarrufat. Perquè, si bé és cert que sobrevolen diàriament la catedral de Tortosa, i que la bombardegen despietadament amb armes de destrucció massiva, els coloms no tenen cap culpa que la Seu no tingui escales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada