dimecres, 10 de març del 2010

Gastronomia animada

Aquest capítol del Pocoyo no és tan innocent com sembla...

Publicat per a

2 comentaris:

  1. Francesc14 de març del 2010, a les 1:07

    Vist amb ulls d'adult i amb la "mala fama" d'alguns grans restaurants, no és tan innocent com sembla. Això d'anar a un lloc només per l'anomenada (on, de vegades, venen fum a preu d'or) i fer cara que tot era boníssim, només per esnobisme... de vegades passa.
    Mira, ara deu fer més vint anys, a mon pare i a mi ens van convidar a dinar a un restaurant caríssim i cèntric de la ciutat de València. Tot molt selecte: estovalles i tovallons de fil, vaixella de porcellana, copes de cristall tallat... Els plats eren com una plaça de bous, però, i el contingut? Perduts en la immensitat del plat apareixien minúsculs trossets de carn amb uns esguits de salsa. La presentació era molt bona, però les quantitats no excedien dels dos mossets. Les postres igual: un trosset de pastís de xocolate (boníssim, això sí) una mica més gran que el meu dit polze. Vam eixir del restaurant amb la sensació que ens havien enganyat (i això que nosaltres no pagàvem) i amb la sensació de no haver fet ni un aperitiu. Amb dir-te que ens en vam anar a una pizzeria a acabar de dinar...

    ResponElimina
  2. Ignasi Revés14 de març del 2010, a les 11:04

    Molt bona, l'anècdota, Francesc! Personalment, sóc partidari del menjar "minimalista"... Sempre que em portin de valents plats, és clar!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)