Dijous, 29 d'octubre. Eren vora dos quarts de nou. Vaig arribar, amb el Carles Domingo, al Museu Comarcal de l'Urgell. Al vestíbul vam trobar-nos amb els primers assistents: el meu cunyat Santi; Josep Castellà, de Ràdio Tàrrega; el copresentador de l'acte Pep Vall; la Maria Teresa, mestressa del Moby Dick... Vam pujar. L'acte es va fer en una sala acollidora, preciosa, captivadora. Va començar Carles Domingo. Va explicar alguns detalls de com van anar els esmorzars on em va acompanyar ell. Va continuar Pep Vall, col·laborador de la revista targarina Culturàlia. Va dir que sintonitzava completament amb l'afirmació que Ramon Camats escriu al pròleg: "Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre". I va esmentar un esmorzar energètic que prenia quan era petit: llet, sucre i clara d'ou. Vaig intervenir jo, dient si fa no fa el que dic sempre (no sóc gaire original). Les aportacions del públic van ser molt interessants, variades, amicals, i fins i tot recriminatòries. El Sidart, amic dels llibreters, i que a les fotos surt amb una gorra de llana al cap, em va dir que m'havia fet un fart de dir "Pues" quan "pues" no era català. Li vaig haver de demanar disculpes, explicar-li que els nadius massa vegades infringim les normes, i agrair-li la seva correcció. Em va agradar que una persona que fa tan poc que és aquí parli tan bé el català. Al final, signatura de llibres i la foto de rigor amb la Maria Teresa, que dijous anava molt mudada i maca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada