Diumenge, 11 d'octubre. Quan vam tornar del tros vam dinar. Primer els petits i després els grans. Va ser un dinar entranyable, perquè em va recordar temps pretèrits. Quan menjo la sopa de pilota, la carn rostida, la tomata al caliu, l'albergínia i el pebrot escalivat, els rovellons a la brasa amb all i julivert, el pa torrat, i quan bec el vi de Montoliu (acabat de sortir del trull!) sempre recordo d'on vinc. I tinc present que vull ser de gran!
Quina delícia amic, em sembla que sento l'olor i tot!!!!ara que....aquí hi ha el toc del mestre ignasi vell.
ResponEliminaPer cert, ahir vaig anar a sopar amb uns amics i encara ens vam trencar de riure amb l'anècdota de la perruqueria dels Guiamets.
Salut
Jaume
Efectivament, Jaume, hi ha la mà del mestre...
ResponEliminaI pel que fa a l'anècdota dels Guiamets, l'explico per als qui no la saben:
Un dia vam anar als Guiamets, al Priorat, a comprar pastissets de cabell d'àngel a la pastisseria Benet-Perpiñà. Veníem de comprar vi de la Cooperativa de Falset. Érem lo Jaume, lo Jordi, lo Valentí i jo mateix. Ells me van dir: "Va, Ignasi, mira aquí si podem esmorzar!"
La veritat és que, de fora, feia tota la pinta d'un bar... Les cortinetes, el típic cartell del proper partit de futbol... Bé, vaig treure el cap i ràpid el vaig enretirar. Sabeu què hi havia a dins? Una perruqueria! I és clar, els altres, a trencar-se de riure.
Després vam anar a esmorzar al bar que hi havia a sobre la cooperativa, i ves per on... D'aquest bar va sortir el bar del poble de Vilanova de les Garrigues, que reprodueixo a la novel·la Oli en un llum.
Coses del destí, Jaume!
Caram, quin tiberi més bo!! Les imatges fan vindre mengera... Salutacions
ResponEliminaFrancesc