Diumenge, 11 d'octubre. A la nit vam fer un sopar a l'entrada de Cal Baró per celebrar que per fi (per fi!) los paletes havien acabat de fer la teulada i d'arreglar la façana. Érem uns quants: l'amfitrió Valentí, Magan lo Ninja del Quadrilàter, lo Manolet, los germans Boga, los Germans Saco, Carlos lo Caçador, lo Xavi del Bar, Sergi l'Indomable, DJ Agustí, lo Richard (lo que tasta la paella abans de servir-la), tres xicots de la Granadella (un dels quals, l'Eduard, era lo cunyer), jo mateix i em sembla que no em dixo ningú. La paella va resultar molt bona, molt amarada de suc. I ens va sentar molt bé! Ja han passat los dies en què, a les festes, hi havia poca teca i molt mam...
(L'Eduard, lo cunyer, aviat lo vindran a buscar los dels restaurants... Si en val, de quartos!)
Dis-li al cunyer que això de paella amb "caldo" de brick no mola. Ara, la pinta la fot bona.
ResponEliminaLa pinta i el gust eren bons, Ximo. T'ho asseguro. I ja li diré al cunyer això del bric. A veure, de cara a la propera vegada...
ResponEliminaM'apunte a això que diu el Ximo. Amb els ingredients tan bons que sembla que hi vau utilitzar és com una mena de sacrilegi. Però vaja, si us va eixir bo eixe arròs de peix, tira avant. Salutacions
ResponEliminaFrancesc de Beneixama
Home, Francesc, també els pèsols eren congelats, si t'hi fixes... Suposo que amb uns quants anys més a sobre, corregirem això del caldo...
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris gastronòmics, gent! Tot sigui per millorar!