Ramon Camats

El vaig conèixer la tardor del 2003. Amb la Maria Alba havíem decidit que ens casaríem l'any següent a la Paeria de Lleida. I havíem de buscar qui fes la cerimònia. Ràpid, vaig pensar: "Ha de ser lo Ramon Camats". Vaig demanar hora i em va rebre unes setmanes després a la seu de l'Institut Municipal d'Educació. Recordo que em va preguntar que com era que volia que ens casés ell. Jo li vaig contestar que potser era molt ingenu de la meva part, però que feia temps que el seguia amb el seu article dels dissabtes al diari Segre, i que pensava que, pel que escrivia, per força havia de ser bona persona.

Amb el temps he vist que la meva intuïció va resultar encertada. I encara em quedo curt. Amb el Ramon hem coïncidit unes quantes vegades posteriorment. Com per exemple a la primera presentació d'Oli en un llum a Sarroca, un no tan llunyà 20 de gener de 2008. Ell no va dubtar a prestar-me el seu ajut, com tampoc ha dubtat a l'hora de fer el pròleg del segon llibre, Esmorzars de Lleida, ni de fer-ne la presentació, el proper 17 d'abril, a les set de la tarda, a la Biblioteca Pública de Lleida.

Del Ramon Camats, per als que no sigueu de Lleida, se'n pot dir moltes coses. Es pot dir que és filòsof, professor d'institut, sindicalista, polític o escriptor. Com a escriptor ha guanyat en dues ocasions, dues, el premi d'assaig Josep Vallverdú de Lleida: el primer el 1998, amb Les emocions del poder, i el segon el 2001, amb El llegat d'Antígona. El seu estil és clar, planer. La qual cosa no està renyida, de cap manera, amb la complexitat dels temes que tracta: us pot fer entendre la desobediència civil o qualsevol dels filòsofs grecs amb una pinzellada. Els seus articles al diari Segre són una mostra del que dic. Llegiu-los i digueu-me què us en sembla. Jo, per la part que em toca, penso que Ramon Camats és el millor columnista de premsa de les Terres de Ponent.

(Perdoneu-me per no posar-ne cap foto, però si aneu al link de tres línies més amunt li veureu la cara)