
Però el més emotiu ha estat el retrobament amb el meu "casero" Pepito Vallés i la seua dona María José. He evocat, en la conversa que he mantingut amb ells, les magnífiques vistes que tenia des del menjador del pis, amb les antenes de Caro allà lluny. Però no m'he atrevit a dir-los una cosa que potser m'hauria fet quedar malament: que a Jesús (potser perquè vivia sol) hi he fet les migdiades més llargues de la meua vida. Me n'hi anava després de dinar i m'aixecava abans de sopar.
PD: Per cert, moltes felicitats a la comissió organitzadora de la fira. Espero tornar-hi l'any que ve.
(a la foto, cortesia de Jesús M. Tibau, un servidor presentant Esmorzars de Lleida. No ha estat la presentació més entretinguda, ni de bon tros. La palma se l'ha emportada el pallasso Muniatto i el seu xou)
salutacions i fons la propera, amb forquilla o no pel mig
ResponEliminaHola Ignasi
ResponEliminaEl gust ha estat nostre de poder compartir amb tu aquesta presentació.
Esperem que puguis participar properament en algun altre dels actes que habitualment organitzem.,
Si ens necessites per acompanyar-te a esmorzar...ja ho saps!