El dia de Torà va ser autèntic, irrepetible. Vaig tenir la sort, juntament amb el David Tomillero i el Carles Domingo (la foto és seua), de compartir taula amb el Jaumet i sa mare Ramona. Jo només feia que escriure, com veieu, i ells dos xerraven. Pels descosits. D’anècdotes, no en vulgueu més. I de bon humor, també. Vam arribar a Torà a les deu del matí i no en vam sortir fins a vora les dues. I al Jaumet encara li quedava corda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada