dijous, 9 de desembre del 2010

Com es va fer (Descobrir Garrigues), segona part

El Jordi Bas, que és molt bon fotògraf, m'envia aquestes fotos perquè vegeu què en va sortir, de l'anterior apunt al bloc. Són unes fotos molt, molt guapes:

Ametlles marcones de mon pare:


Primer pla dels caragols a sobre d'un llit de sal grossa:

Aquests ditets són meus:



Com veieu, fins i tot a les coses més petites s'hi aplica la tècnica:


Caragols sota el foc:


"Mos cremem, mos cremem!":


La cassola de conill de garriga:


La cassola a sobre el trespeus:

a

4 comentaris:

  1. Anònim10 de desembre del 2010, a les 0:22

    Recollons, quina bona pinta. Aquests caragols son made in Ignasi senior, mequivoco?
    Salut
    Jaume

    ResponElimina
  2. Ignasi Revés10 de desembre del 2010, a les 0:31

    No, James, no t'equivoques. És la tècnica del gran mestre dels caragols!

    ResponElimina
  3. Carles Rué i Miras17 de desembre del 2010, a les 3:52

    Quins records que m'has fet venir!! No he tornat a menjar una cassola de conill amb suc (almenys així n'hi diem nosaltres) com que les que feia la meva àvia quan ens estàvem a Sarroca. Quin bon fer que es va perdent, aquell xup-xup, aquella oloreta que perfumava tota la casa de dalt a baix... Mmmmm...

    ResponElimina
  4. Ignasi Revés17 de desembre del 2010, a les 4:34

    Sembla estrany, els records que es poden desprendre d'una cassola...

    ResponElimina