Esmorzars de forquilla

JibJab i el 2010

2010-12-28T14:15:00.000-08:00

Que aquest any que vindrà, com a mínim, no sigui pitjor que el que hem passat... Ens veiem!

Oli en un llum al club de lectura de Miralcamp

2010-12-26T02:21:00.001-08:00

Dijous passat, 23 de desembre, vam comentar Oli en un llum, el meu primer llibre, al club de lectura de Miralcamp. L'acte, el va conduir fantàsticament el professor Josep Camps i hi van participar molt activament els lectors i lectores, que (com m'havia dit prèviament l'editor Josep Gelonch, també assistent a la sessió) són un públic molt exigent.

Durant el club de lectura vam anar comentant els personatges, el dialecte lleidatà amb què estan escrits els diàlegs i els monòlegs interiors, els refranys i frases fetes del llibre, el perquè d'escriure una història sobre un lloc tan poc conegut com les Garrigues, alguns passatges que tenen un significat ocult...

D'Oli en un llum, els vaig explicar que el vam presentar a Sarroca fa vora tres anys, un llunyà 20 de gener de 2008, i que encara ara en parlo, o me'n parla gent que se l'ha llegit, o que se'l va llegir llavors i recorden el bon gust de boca que els va deixar. I que el llibre no hauria estat possible sense els meus tres editors de Juneda, Jordi Quer, Jaume Graus i Josep Gelonch, que van apostar-hi des de bon començament i que van ajudar-me moltíssim a millorar-lo. I tampoc sense la Beatriu, la secretària de l'editorial Fonoll, sempre atenta i esforçada. (Bé, això últim, Beatriu, no ho vaig dir, però saps? Sempre s'ha de quedar bé amb les dones...)

Un servidor i Josep Camps:

La Carmèlia en primer pla:

El Josep Gelonch d'esquena:

Sembla que estiguem seriosos:

Públic assistent:

Comença la signatura:

La de la dreta és la mare de la Lorena:

A l'hora de dedicar, em vaig fixar que hi havia força Tereses i Carmes:

Bones festes a tothom!

Presentació a la Fatarella

2010-12-12T12:20:00.000-08:00

L'esmorzar de la Fatarella va ser l'últim dels meus esmorzars ebrencs. I la presentació de la setmana passada a la Fatarella, l'última de les presentacions (suposo) d'Esmorzars de l'Ebre. Ha estat una bona campanya, més positiva del que havia previst en un principi. En tots aquests mesos, de l'abril cap aquí, arreu de les Terres de l'Ebre m'he sentit molt ben acollit per la seua gent. Pels que coneixia i pels que no coneixia de res. Potser ho fa que, com a vegades em diu la dona, sóc mig ebrenc.

A la presentació em vaig trobar molta gent coneguda, i també en vaig conèixer de nova, com la Conxita de Batea i sa filla Míriam, a la qual li agrada molt escriure. Des d'aquí t'animo, Míriam, que continuïs escrivint, i que llegeixis, i que et posis en contacte amb la gent de lletres de les Terres de l'Ebre, que són gent generosa i acullen tothom amb els braços oberts.

Alguna cosa em diu que he tancat un cercle. Però, qui sap, potser aviat (o tard) en tornaré a obrir un altre...

Moltes gràcies a tots!

Escurant-me la gola abans de xerrar:

Tertúlia made in Josep Moragrega:

Signant:

Foto de família amb els personatges que surten al llibre: d'esquerra dreta i de dalt a baix, Ramon Gironés, Josep Sambró, Marta Blanch, Ester Suñé, Rafel de Casa Camperol, Josep Moragrega, un servidor i Àlex Sambró:

Com es va fer (Descobrir Garrigues), segona part

2010-12-09T05:46:00.000-08:00

El Jordi Bas, que és molt bon fotògraf, m'envia aquestes fotos perquè vegeu què en va sortir, de l'anterior apunt al bloc. Són unes fotos molt, molt guapes:

Ametlles marcones de mon pare:

Primer pla dels caragols a sobre d'un llit de sal grossa:

Aquests ditets són meus:

Com veieu, fins i tot a les coses més petites s'hi aplica la tècnica:

Caragols sota el foc:

"Mos cremem, mos cremem!":

La cassola de conill de garriga:

La cassola a sobre el trespeus:

Com es va fer (Descobrir Garrigues)

2010-12-08T00:41:00.001-08:00

Un diumenge de setembre el fotògraf de la revista Descobrir, Jordi Bas, va venir a Sarroca a retratar una cassola de conill de garriga i els caragols a la brutesca. De pas, va fer fotos a les ametlles que estaven esteses a l'entrada de casa els pares. Aquí teniu la seqüència de les fotos d'aquell dia:

El conill de garriga (caçat pel Carlos de Sarroca):

El Jordi Bas estudiant l'ametllam:

El Jordi retratant retratant el matxembrat abans de cremar (el matxembrat, no el Jordi):

Aquests palets els va posar mon pare perquè així, entre els caragols i l'espart, es crea una càmara d'aire que fa que cremi més bé):

Mireu quina foto més preciosa! (i no és perquè l'hagi fet jo, eh?)

Jo pensava: "Encara se li cremarà la càmera!"

Després del foc:

Panoràmica general dels caragols:

Molt bon profit a tothom!

Un dinar a casa els pares

2010-12-02T08:12:00.001-08:00

Un diumenge del mes de gener d'enguany vaig anar a Sarroca a veure els Camins d'or líquid. A l'hora de dinar vaig fer cap a casa els pares. Hi érem ells dos, jo, el Ramon i la Ramona d'Artesa de Lleida. No vam menjar plats tan moderns com aquest, aquest, aquest, aquest o aquest altre, però déu n'hi do. Vegeu-los valtros mateixos:

Uns boletets a la brasa:

Uns canyuts (així ho diuen a Sant Carles de la Ràpita):

Los millors caragols del món (los que fa mon pare):

Lo millor allioli del món (lo que fa ma mare):

Una vinagreta clapejada d'oli:

Una súper paella:

Aquest el va fer la Ramona, que és una artista fent postres:

Les Garrigues a la revista Descobrir

2010-11-25T04:14:00.000-08:00

Ja ha sortit el número de desembre de la revista Descobrir, dedicat a la comarca de les Garrigues. Jo hi participo amb un article gastronòmic que suggereix un menú molt del terròs. Que ensaliveu de valent!

Anem a la Fatarella!

2010-11-24T00:09:00.001-08:00

Jo hi aniré. I vatros?

III Jornades de Joves Escriptors a Reus

2010-11-19T13:59:00.000-08:00

Dissabte passat, 13 de novembre, es van fer a Reus les III Jornades de Joves Escriptors, organitzades per Òmnium Cultural Baix Camp. Per començar el dia, vam presentar Esmorzars de l'Ebre al Restaurant Triant, enmig d'un esmorzar de forquilla que va permetre'm retrobar-me amb coneguts i amics i conèixer gent nova, com el Jordi Tena, el Fèlix Esplugas i la seva dona Mercè. A la tarda, vaig presentar, juntament amb Raquel Estrada, Magí Sunyer, Biel Ferrer -president dÒmnium Baix Camp- i Frank Bayer, els llibres Pedregam o pedreria i Problemes, guanyadors dels XXX Premis Literaris Baix Camp de l'edició del 2008. A continuació, vam saber els guanyadors dels Premis Literaris Baix Camp per a joves escriptors en la seva edició del 2010. I finalment, al Cafè Teatre del Centre de Lectura (la presentació dels llibres i l'entrega dels premis els havíem fet a dalt, al primer pis) vaig assistir, ben acompanyat del Ramon i la seva xicota Judit, a l'acció metapoètica # 2: "Fe Pàtria Amor" versus "Front Poètic d'Alliberament", a càrrec del projecte poèticomusical Mao c'est toi, un sorprenent (molt sorprenent) espectacle amb música i poesia.

Va ser una jornada intensa, fantàstica, rodona, i des d'aquí agraeixo a Òmnium Baix Camp tot el que fan pels joves escriptors. També els animo perquè continuïn pel mateix camí.

Foto de família de l'esmorzar: Montsant, Úrsula, Carolina, un servidor, Fèlix, Mercè, Eduard, Elena, Joan i Jordi.

Una truita de patata artística.

El meu bou amb arròs (plat típic de Reus).

"Montadito"de puré de patata amb tomàquet i sardina i ous de guatlla amb patata a l'oli de pebre roig i xoriço.

Abans de la presentació dels llibres, cortesia d'Irene de Rocha (no de Rochas)

Frank Bayer, jo, Biel Ferrer, Magí Sunyer i Raquel Estrada.

Jordi Agràs, president del Centre de Lectura de Reus; Biel Ferrer; Adam Manyé, director dels SSTT de Cultura a Tarragona i Engelbert Borràs, en representació de l'IMAC de Reus, abans de la proclamació dels guanyadors d'enguany.

El Biel impartint una lliçó magistral als premiats.

Poesia total al bar del Centre de Lectura.

Presentació-esmorzar a Reus (III Jornades de Joves Escriptors)

2010-11-08T11:54:00.000-08:00

Dissabte 13 de novembre, a les 10 del matí fem una presentació d'Esmorzars de l'Ebre diferent. No hi haurà esmorzar abans de la presentació, com a Deltebre, ni vermut després de la presentació, com a Tortosa. Aquesta vegada ho farem tot alhora! Serà en el marc de les III Jornades de Joves Escriptors, que per tercer any es fan a Reus, (molt ben) organitzades pels amics d'Òmnium Cultural Baix Camp. El lloc serà el Restaurant Triant, a la Plaça Catalunya, tocant al carrer del Roser. Aquest lloc, per cert, guarda una relació especial amb el llibre Esmorzars de l'Ebre, perquè... Sabeu què? Ja us ho contaré a l'hora d'esmorzar!

Un viatge literari i gastronòmic

2010-11-05T05:07:00.000-07:00

Esmorzars de l’Ebre és un viatge literari i gastronòmic. En primer lloc, com el seu nom indica, és un llibre de menjars. S’hi explica què endrapa, de bon matí, de forquilla i ganivet, la gent de les Terres de l’Ebre: anguila amb suc, truites, porc senglar, cua de bou, peix fregit, callos, sípia, peus de porc, calamarsets, samfaina… I es descriuen els establiments -i la gent que els porta- on se serveixen aquests esmorzars: la Tasca Bohemia i el Bar Esther de Tortosa, el Bar la Creu de Móra d’Ebre, el Bar Restaurant Sergio de Sant Carles de la Ràpita, el Bar Ismael de Gandesa, El Racó de Flix, Los Bessons de Deltebre, l’Hotel Restaurant Diego de Santa Bàrbara…

En segon lloc, és un llibre de viatges. Perquè els esmorzars hi són sempre punts de partença o punts d’arribada d’una experiència molt més àmplia: un viatge en barca entre Móra d’Ebre i Miravet, una visita a la línia de búnquers de la Guerra Civil a la Serra de la Fatarella, un passeig pel centre històric de Tortosa, una excursió en bicicleta pel delta de l’Ebre o un recorregut per la Festa de la cirera i les plantes aromàtiques de Paüls. D’aquesta manera, es pretén mostrar al lector que les Terres de l’Ebre no són, només, un lloc on omplir el pap, sinó un territori que val la pena visitar.

En tercer lloc, és un llibre de llibres. Esmorzars de l’Ebre és un reconeixement als escriptors ebrencs d’abans i d’ara. Dels d’abans, s’hi esmenten Cristòfol Despuig, Artur Bladé i Desumvila, Jesús Moncada, Sebastià Juan Arbó, Roc Llop i Convalia i Desideri Lombarte. Dels d’ara, Andreu Carranza –que signa un divertit pròleg per a aquest llibre-, Jesús Tibau, Gerard Vergés, Albert Roig, Emigdi Subirats, Núria Menasanch, Sílvia Favà, Josep Gironès Descarrega, Ester Suñé, Jaume Llambrich, Josep Maria Sáez, Pep Carcellé, Antonio Valmaña, Paca Bonet…

Esmorzars de l’Ebre és, a més, un llibre d’aigua. Conscient de l’estima que la gent de les Terres de l’Ebre sent pel seu riu, que els ha portat a defensar-lo en el passat, en el present i suposo que també en el futur, he volgut retre-li el meu particular homenatge. Per això, la presència del riu al llibre és constant: a Deltebre, a Amposta, a Tortosa, a Miravet, Ginestar, Benissanet i Móra d’Ebre, a Garcia, a Flix. També hi apareixen els rius que li donen aigua: l’Algars al seu pas entre Horta de Sant Joan i Lledó, el Matarranya a Vall-de-roures –en un capítol especial, el qual no hauria estat possible sense el polifacètic llibreter Octavi Serret- el Canaletes al balneari de la Fontcalda… A més, anècdota curiosa, quan vaig esmorzar a Horta va ploure i, quan vaig anar a Santa Bàrbara, hi havia la boira –una altra modalitat d’aigua.

Ara que, pensant-ho bé, potser el motiu real perquè aquest és un llibre d’aigua és que en els meus esmorzars ebrencs no n’hi ha hagut ni gota, d’aigua. Els esmorzars de forquilla i ganivet els he regat sempre amb vi. Això sí, sempre que pogut, que ha estat en la immensa majoria de casos, vi de la Terra Alta.

(també podeu llegir l'article aquí)

Presentació a Deltebre (Ebre Gourmet)

2010-11-03T09:44:00.000-07:00

Diumenge 24 d'octubre vaig anar a Deltebre a presentar Esmorzars de l'Ebre, en el marc de la fira gastronòmica Ebre Gourmet. Primer, per agafar forces, vaig quedar amb uns amics per esmorzar a Los Bessons: hi havia els rapitencs Pep i Basilio, i els deltebrencs -o caveros?- Baltasar, Manolo i el marit de la Tere Bo -perdoneu, no se'm va quedar el nom. Després, a l'hora de la presentació, se'ns va incorporar el Josep Moragrega, que anava força atrafegat durant tot el matí. I després de la presentació, i just abans de marxar a Reus, vaig passejar pel nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, lo Passador. Una passada de pont.

L'Àlex va dir que potser s'hi guanyaria la vida, fent fotos als clients.

El meu plateret.

Polet, Josep Moragrega i Rosa Rochet conversen distesament.

Amb els escuders Carcellé i Moragrega.

Lo Passador del Delta.

V Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta

2010-10-31T11:02:00.000-07:00

El passat dissabte 23 de setembre al matí vaig assistir a les V Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta. Va ser un matí molt complet, que va començar amb un esmorzar -no pas de forquilla!- on vaig poder parlar amb escriptors com com Pere Perellon, Rafael Haro, Jordi Pijoan-López, Josep Igual, Martí Gironell o la bibliotecària Joana Serret, ànima d'aquestes jornades. A continuació, hi va haver la presentació del llibre Simfonia de paraules, de la Teresa Bertran, guanyadora del I Premi de Narrativa breu 2008 Ciutat d'Amposta. Seguidament, una actuació dels més joves de la Lira Ampostina, que ho van fer de fàbula. I finalment, abans de dinar, vaig participar a la taula rodona "Gastronomia literària: llibres de cuina de les Terres de l'Ebre", juntament amb Roser Gómez, Lourdes Sanchís, Núria Gómez Pujol, Baltasar Casanova, Paca Bonet, Àlex Ramos i Cinta Príncep. La veritat, va ser una taula rodona molt variada, tothom va descriure la cuina, la gastronomia des del seu particular punt de vista. En acabar, quan ens fèiem la foto de grup, vaig dir al Baltasar Casanova que aquella taula rodona semblava un menú degustació. "Un menú degustació molt car!", va respondre ell.

Gràcies, Joana, per aquestes inoblidables jornades.

La Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.

Amb Núria Gómez Pujol i Pere Perellon.

La bibliotecària Joana Serret i la regidora de cultura d'Amposta, Mar Panisello, obren la jornada matinal.

Octavi Ruiz, Xavier Escrihuela, Pilar Elena Monllaó i Teresa Bertran presenten "Simfonia de paraules".

Els més joves de la Lira ens obsequien amb una actuació fantàstica.

El mestre de cerimònies Baltasar Casanova modera la taula rodona gastronòmica.

V Jornades de les Lletres Ebrenques

2010-10-12T08:14:00.000-07:00

Aquí teniu el tríptic de les V Jornades de les Lletres Ebrenques, on participo en una taula rodona. Ens veiem dissabte 23 a Amposta!

Presentació al Mas de la Cuixota

2010-10-10T02:18:00.001-07:00

Fa una setmana vam presentar Esmorzars de l'Ebre al Mas de la Cuixota, al Delta de l'Ebre (terme d'Amposta). Va ser una jornada rodona, completíssima, de principi a fi. A continuació en podeu veure algunes instantànies:

Els carros tirats per matxos arriben.

La xaranga Suc d'anguila i Guardet lo cantador, també.

Els segadors "empessen" a segar.

Els segadors continuen segant.

Si abans ho havien de fer així a tot el Delta, a la força havia de ser una faena dura.

Arran de l'aigua (suposo que la Cinta em permet modificar una miqueta el seu títol)

Estris per batre l'arròs.

El Lluís Garcia, del restaurant l'Estany, "alma pater" de la celebració.

Dones de Deltebre ballant la jota ebrenca.

"Empessa" la batuda a potes.

Repartint els feixos d'arròs.

Presentant el llibre.

Menant el matxo.

Menant el matxo, també (sóc poc original).

Amb l'ampostina Blanqueta Caballé.

Amb l'ampollero (i "dicharachero") Ernest Plans.

Amb la Clara Salvadó, de la Llibreria la Gavina d'Amposta.

Anem a la Festa de la Sega de l'Arròs!

2010-09-21T08:51:00.000-07:00

Diumenge 3 d'octubre, a les 11 hores, presentem Esmorzars de l'Ebre al Mas de la Cuixota, al Delta de l'Ebre. Com podeu veure a la imatge adjunta, durant tot el dia es fan moltes activitats. Hi faltareu?

Presentació a Vall-de-roures

2010-09-04T11:14:00.000-07:00

I bé, una altra volta a Vall-de-roures! Aquesta és, de llarg, la llibreria on més vegades he tornat a fer signatures-presentacions de llibres. La meva casa del Matarranya. Fins la propera, Octavi!

Aquí, amb unes futures lectores.

Signant l'últim exemplar d'Oli en un llum -aquest llibre té poders- de cal Serret.

Ell és de l'Hospitalet de l'Infant i ella d'Arnes.

I el Fede Cortés, de Falset.

Anem a Vall-de-roures!

2010-08-27T15:18:00.000-07:00

Dissabte 4 de setembre, a les 12:30, presentem Esmorzars de l'Ebre a la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Després de la presentació, anirem a dinar al Trull de les Raboses, un establiment gastronòmico-literari també a Vall-de-roures. Es pot apuntar tothom que vulgui. Ara, tothom es paga el seu, eh? Que això dels llibres encara no dóna per a tant!

Ens veiem el 4!

(Veus, Octavi, ja la tenim liada)

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: jo

2010-08-19T05:49:00.000-07:00

Bé, aquí tenim el personatge que faltava. Us sona, no? El podeu veure:

-Indicant la col·locació de la càmera.

-De mariner d'aigua dolça.

-De "maldito".

-De cronista.

-De mig banyista.

-D'explorador.

-D'ensinistrador.

-De "biciclista".

-De perxador sense perxa.

-De vigia (al punt més alt del Delta).

-De futbolista?

-O d'estadista?

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Josep Moragrega (padrí)

2010-08-18T08:58:00.001-07:00

Ja voldria jo arribar tan bé (i amb el cap tan clar) a l'edat del Josep Moragrega avi!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Mingo Celma

2010-08-17T11:22:00.000-07:00

El Mingo no va poder acompanyar-me a esmorzar a Paüls ni a cap altre lloc. Obligacions familiars! Jo, però, estava decidit a fer-lo personatge del meu llibre. Així doncs, vaig "deconstruir-lo" i el vaig repartir per quatre o cinc capítols.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Jordi Duran

2010-08-16T09:45:00.000-07:00

No el confongueu amb el periodista morenc del mateix nom i cognom. Aquest és de Barcelona i treballa de barquer a l'empresa Riu Natura. Molt bon guia, per cert!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Joan Maria Riera

2010-08-11T12:48:00.000-07:00

El Joan Maria és el gerent (i moltes coses més) a la Cooperativa de Gandesa.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Octavi Serret

2010-08-09T09:46:00.000-07:00

Que bé que anaven, les cerveses fresquetes, un capvespre calorós de setembre!

Escriptors (i llibres) al Matarranya

2010-08-08T01:25:00.000-07:00

Diumenge passat vaig anar al Matarranya, a presentar el llibre col·lectiu L'arbreda ebrenca. Primer a la concorreguda Llibreria Serret, de Vall-de-roures, i després a les piscines de Fondespatla, on prèviament havíem dinat. Va ser una jornada molt especial, perquè vaig retrobar-me amb escriptors que ja coneixia des de la trobada de fa dos anys -Teresa Bertran, Laura Mur, Albert Guiu, Glòria Fandos, Josep Igual- i en vaig conèixer d'altres -Maria-Josep Margalef, Baltasar Casanova, Juli Micolau, Raquel Ferràs i Roser Amills.

A la tarda, veient com d'ennugolat estava, vaig dir a l'Octavi que me n'anava a Reus. Ell em va convèncer perquè em quedés una estona més, perquè igual la tempesta passava de llarg. A més, no valia la pena sortir i enganxar tota l'aigua la carretera. A l'hora de marxar, dues hores més tard, van caure les primeres gotes. No va deixar de ploure fins a Reus.

Com a home de lletres ets un fora de sèrie, Octavi, però com a home del temps...

La Teresa Bertran en primer pla.

Octavi Serret i Víctor Amela xerren una mica. S'ho miren Glòria Fandos i Fede Cortés.

Ben acompanyat de Teresa Bertran, Raquel Ferrás i Glòria Fandos, participants a L'arbreda ebrenca.

El Víctor Amela ens donava pas i llegíem fragments dels nostres textos inclosos al recull.

Per ser el primer diumenge d'agost, déu n'hi do la gent que va vindre al Matarranya!

Presentació d'un altre llibre col·lectiu: Il·lusions i incerteses. D'esquerra a dreta: Carles Sancho, Pepa Nogués, Elisabeth Martí, Maria Lluïsa Gascón i Jordi Pijoan-López. (Fixeu-vos en la noia que surt del cap de l'Elisabeth, com Atenea quan va sorgir del cap de Zeus)

No tot ho fa l'aigua, no... (el vi també hi té alguna coseta a vore)

L'Octavi fent el que més li agrada: xerrar.

Moltes gràcies als organitzadors (i organitzadores) de l'acte. Espero tornar en properes edicions!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Àngels i Ruth, del Bar Maig (Garcia)

2010-08-02T14:38:00.000-07:00

L'Àngels, la sogra, i la Ruth, la jove, al capdavant del Bar Maig de Garcia. Les dones al poder!

Esmorzar a Canyamars

2010-08-01T16:54:00.000-07:00

Fa dos dissabtes, aprofitant que anàvem a veure uns familiars al Maresme, vam parar tots quatre a esmorzar. Va ser a Cal Víctor, a Canyamars. I, oh casualitat! Allí hi havia el Lluís Puig amb dos amics ciclistes més, el Jordi Fornells i l'Agustí Galán. Més tard va arribar el Dimoni Pelut, i una mica més tard el SúperXaviTurmo carregat de canalla. Mira quines coses, tu.

Per cert, això qui s'ho va fotre? L'Agustí o el Jordi o tos dos? I què era?

I això? El Dimoni? I què era?

Això el Lluís, que en vaig tastar un bocinet. Era salat i dolç, però tampoc me'n recordo que era...

Això, jo! Uns callos!

La propera vegada, potser que sigui jo qui hi va en bici (no en vici).

"Per sempre", un relat per al recull "L'arbreda ebrenca"

2010-07-31T00:12:00.000-07:00

Demà, a la 5a Trobada d'autors al Matarranya, presentarem el recull de textos L'arbreda ebrenca, que publica March editor, i on participen, atenció, 55 autors. Jo hi col·laboro amb el relat (o monòleg?) Per sempre, que tracta d'un arbre molt especial per a mi. No cal pensar gaire per esbrinar quin és...

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Diego i Sònia, de l'Hotel Restaurant Diego (Santa Bàrbara)

2010-07-30T02:13:00.001-07:00

Aquests dos germans valen un imperi! (els del mig, vull dir)

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Alexis i Paca, de Casa Paca (Riumar-Deltebre)

2010-07-29T02:12:00.000-07:00

Si fan bona parella!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Àlex, dels Bessons (Polígon Industrial Riu Clar-Tarragona)

2010-07-28T03:07:00.000-07:00

La voluntat de servei de l'Àlex és de les coses més sorprenents que he trobat en aquest llibre.

5a Trobada d'autors ebrencs al Matarranya

2010-07-27T07:04:00.000-07:00

Diumenge que ve aniré al Matarranya, on presentarem un llibre col·lectiu dedicat als arbres ebrencs. Aquesta és la tercera ocasió que col·laboro amb autors ebrencs, després del Riu que parla i d'Octavi Serret, de Vall-de-roures al món. De fet, l'Octavi és a darrere, volent-ho o no, de tots tres llibres. L'Octavi ha aconseguit reunir, aquesta vegada, en aquest llibre, més de cinquanta autors! Jo crec que aquest home va camí de rècord Guiness...

Ens veiem, arbres i amics ebrencs. Fins diumenge.

(Si voleu veure el programa, cliqueu aquí)

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Margarita, dels Bessons (Deltebre)

2010-07-26T03:23:00.000-07:00

La Margarita és la mestressa dels Bessons de Deltebre. Tot i no haver nascut al Delta, cuina com els deltaics de tota la vida!

Restaurant la Grava (El Morell)

2010-07-21T01:07:00.000-07:00

Fa unes setmanes vam fer la nostra visita anual al Restaurant la Grava, al Morell, un restaurant de moltíssima qualitat. Jo vaig demanar el menú Taca Verda, fet amb productes orgànics i de proximitat, i la Maria Alba el menú 1913.

Per començar, vaig demanar una Moritz, de casa nostra:

I també un vi que em va enamorar, Costers del Gravet, de Capçanes. Amb molta presència a la boca i al nas. El recomano vivament.

Després, per als dos, van portar l'aperitiu. És destacable, i original, el gaspatxo de maduixa:

Primer plat del menú Taca Verda: Cassoleta verda amb fruits de l'hort i de la mar:

Ou tebi, carbassó i sopa miso:

Arròs d'espàrrecs, cogombrets i parmesà. Un arròs diferent, molt bo, molt sucós.

Tallarines amb formatge de Capafonts, pinyons i alfàbrega.

Per postres, te gelat amb xarrup de llimona i taronja confitada.

I també pastís de xocolata blanca, xarrup d'albercocs i avellanes.

El menú 1913 de la Maria Alba. Primer, escamarlans amb verduretes i soja.

Després, foie amb préssec, Pedro Ximénez i fruits secs.

A continuació, lluç amb calamarsets saltats i pernil ibèric.

A partit d'aquí la Maria Alba no s'ho va poder acabar. Molt amablement, el Rafel ens ho va posar en dues carmanyoletes de plàstic. Aquí el garrí cruixent amb ceba, sàlvia i taronja.

I aquí el pastís d'avellanes. Anava amb xarrup de Chartreuse, però a ella no li agrada l'alcohol.

Bé, fins l'any que ve!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Lluís Garcia, del Restaurant l'Estany (Delta de l'Ebre)

2010-07-20T02:57:00.000-07:00

El Lluís és un homenot del nostre sud. Cuidem-lo!

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Pere i Júlia, d'El Racó (Flix) i una guia turística

2010-07-19T06:40:00.000-07:00

El Pere és el de l'esquerra, la Júlia la de la dreta, i la guia turística (Vanesa Borrràs, de Benifallet) la del mig.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Francisco, del Bar Isamel (Gandesa)

2010-07-18T04:11:00.000-07:00

Aquí, lo Francisco amb son pare, l'Ismael.

3a Jornada Literària a Cornudella de Montsant

2010-07-11T02:16:00.000-07:00

Dissabte 10 de juliol vaig assistir a la 3a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Érem vuit escriptors: Cinta Arasa, David Martí, jo mateix, Joan Giné, Jordi Pijoan, Manel Alonso, Pilar Garriga i Vicent Sanz. Cadascú havia de llegir un bocí del seu llibre, però el David i jo ens vam intercanviar els papers i ell va llegir Oli en un llum i jo les Bruixes d'Arnes. Després, hi va haver una lectura de textos de Joan Sales -autor de la gran novel·la Incerta glòria i enterrat a Siurana, a prop de Cornudella- a càrrec de gent del poble. I posteriorment, una actuació a càrrec de Jesús Fusté i el seu grup, que van tocar molt bé. Fins i tot va pujar el Jesús Tibau, coordinador de l'acte i autèntic motor cultural de la Catalunya Nova, a llegir un conte amb acompanyament musical. No sé, per un moment vaig pensar que el cantaria, el conte...

Bé, bromes a part, he d'agrair a tothom que va fer possible l'acte de dissabte, des de l'Ajuntament de Cornudella fins a la gent del poble que va llegir textos de Joan Sales, passant pel Jesús Tibau. Va quedar quelcom digne, emotiu, divertit i alhora seriós, familiar i alhora d'alta cultura. En un dia en què a Barcelona molta gent es manifestava pel futur del nostre país, a Cornudella es va demostrar que el país es fa, també, des dels pobles més petits.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Joan, de Can Joan (Horta de Sant Joan)

2010-07-10T01:31:00.000-07:00

M'ha sortit un joc de paraules...

3a Jornada Literària a Cornudella de Montsant

2010-07-08T02:34:00.000-07:00

Dissabte 10 de juliol, a les 18:30, a La Renaixença de Cornudella de Montsant, participaré en la tercera edició d'aquesta Jornada Literària, coordinada pel Jesús Tibau. Tots els escriptors convidats llegeixen fragments de les seves obres, i jo ho faré d'Oli en un llum, el meu primer llibre. Per a més informació de l'acte, llegiu aquí.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Sergio, del Bar Restaurant Sergio (Sant Carles de la Ràpita)

2010-07-07T10:19:00.000-07:00

El Sergio, amb els plats a la mà, ens porta l'esmorzar.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Noelia Guirao (Hostal la Creu/Bar la Creu)

2010-07-05T14:09:00.000-07:00

La Noelia, a més d'ajudar son germà Moisés al Bar la Creu, fa poc més d'un any que té l'Hostal la Creu al mateix carrer, unes cases més avall. Doneu-hi un cop d'ull!

Nit literària al Far de la Banya (Tarragona)

2010-07-03T08:59:00.000-07:00

Divendres 2 de juliol vaig participar en la Nit Literària del Far de la Banya, a Tarragona, juntament amb els escriptors Jordi Folck, Cinta Mulet, Josep Grau, Conxita Jiménez i Gòria Ganga. Va ser un acte complet, ben organitzat, en un entorn realment bonic. El quartet de corda Ítaca -quatre músics joveníssims i molt bons- va amenitzar la vetllada.

Jo hi vaig llegir textos de creació pròpia on la mar és protagonista. Van ser dos extractes d'Esmorzars de l'Ebre -pertanyents als capítols de Sant Carles de la Ràpita i Deltebre- i l'article Esmorzar a la vora de la mar.

Vull agrair al Port de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona i l'Associació d'Escriptors del Camp l'organització d'aquest acte, i els encoratjo a què el repeteixin en el futur. Val la pena.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Montse, de Ca les Barberes (Paüls)

2010-07-01T10:59:00.000-07:00

No malpensem, eh?

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Esther, del Bar Esther (Tortosa)

2010-06-30T10:03:00.001-07:00

La mestressa no para mai!

Vins DO Terra Alta: Vi dolç del Celler Piñol (Batea)

2010-06-28T14:17:00.001-07:00

Preu de l'ampolla: 9 euros.

Vins DO Terra Alta: l'Aube (Batea)

2010-06-27T03:40:00.001-07:00

Aquest vi negre (el primer per la dreta) em va robar el cor. Preu de l'ampolla: 18 euros.

Vins DO Terra Alta: Somdinou (Gandesa)

2010-06-26T12:21:00.000-07:00

El Somdinou és el de la dreta. El de l'esquerra és el Mas d'en Pol.

Preu de l'ampolla del Somdinou: 14 euros.

Vins DO Terra Alta: Clot d'Encís (Bot)

2010-06-25T12:29:00.001-07:00

L'ampolla d'aquest vi rosat val 2,6 euros.

Vins DO Terra Alta: Mas d'en Pol (Vilalba dels Arcs)

2010-06-24T01:10:00.000-07:00

Preu de l'ampolla: 5,75 euros.

Vídeo de la Fira del llibre ebrenc

2010-06-21T20:32:00.000-07:00

Buscant buscant, he trobat aquest vídeo de la passada Fira del llibre ebrenc, on surto a estonetes. Gràcies, Jordi maldito!

La recomanació: Vins de Catalunya

2010-06-20T00:45:00.000-07:00

Vicent Partal en parla al seu bloc: es tracta d'un bloc sobre vins molt atractiu. Doneu-hi una ullada i ja em direu.

Esmorzars virtuals, dinar ben real (o Puig & Turmo Connection)

2010-06-19T08:22:00.000-07:00

Després de la tanda de presentacions del matí, per fi vaig conèixer el Lluís Puig i el Xavi Turmo, membres actius del grup "Esmorzars de Forquilla" del Facebook. Ells venien d'una ruta gastronòmica pel Priorat i la Terra Alta, van passar per Móra d'Ebre a buscar-me i tots tres vam anar al Restaurant l'Embarcador, a Garcia, a la voreta de l'Ebre. Aquí teniu unes quantos afotos que immortalitzen la nostra primera trobada (que suposo que no serà pas l'última).

Aquí, el britànic Puig amb un servidor.

Aquí el llatí Turmo i un servidor.

Taula de formatges per a mi.

Carpaccio del Turmo.

Escalivadeta del Puig.

Lo meu bacallà amb romesco.

Me sembla que era corder, Turmo. És així?

Un altre de bacallà, per al Puig.

Gelat de timó del Turmo.

Gelat de figues per a mi.

Pacharan meu (gràcies, nois, per ensenyar-me a fer les fotos amb macro).

El Turmo repetint de gelat de timó.

El Turmo va dir que aquesta era la primera vegada que tenia una cita a cegues... Doncs no va sortir tan malament!

Hall of Fam Premium: Festa de la Clotxa (La Fatarella)

2010-06-17T12:12:00.000-07:00

I jo que pensava que se m'havia acabat, això de penjar fotos d'esmorzars! La Laura, dona del Josep Pagès, em fa arribar aquestes meravelles de la Festa de la Clotxa de la Fatarella. Molt sucoses...

Lectura de textos sobre la mar a Tarragona

2010-06-17T04:48:00.000-07:00

En l'acte del proper 2 de juliol, a les 22 hores, al Far de la Banya de Tarragona, llegiré dos fragments d'Esmorzars de l'Ebre, que corresponen als capítols de Sant Carles de la Ràpita i Deltebre, i també l'article Esmorzar a la vora de la mar. No cal dir que tots hi esteu convidats!

Hall of Fam: Hotel Fuente del Miro (Vall-de-roures)

2010-06-15T08:29:00.001-07:00

Bé, amigues i amics, aquest és l'últim dels esmorzars de forquilla d'Esmorzars de l'Ebre. Callos, una tapa amb pernil, formatge i olives i flam casolà. Una curiositat: l'esmorzar de Vall-de-roures no va ser l'últim cronològicament, perquè el vaig fer al setembre. El vaig posar en últim lloc, en l'apartat Bonus Track, perquè territorialment no és Terres de l'Ebre. Però què coi, hi té una vinculació especial i molt estreta, i a més és el poble de l'Octavi Serret, el llibreter més dicharachero de Barri Sèsam. El llibreter sense el qual no m'hauria pogut endinsar en el riu literari d'aquestes terres. Fins al proper esmorzar, Octavi!

http://www.hotelfuentedelmiro.com/cat/index.html

Hall of Fam: Fonda Ca la Brisda (La Fatarella)

2010-06-14T09:32:00.000-07:00

No tinc fotos de la clotxa que vaig esmorzar a la Fatarella, perquè necessitava les dues mans per subjectar el mig pa de pagès. Però us penjo les fotos del dinar a la Fonda Ca la Brisda, també a la Fatarella. I que consti que tot això no m'ho vaig fotre jo sol, que a taula hi havia set persones més!

Les polissones invisibles (Homenatge a Jesús Moncada)

2010-06-12T15:13:00.000-07:00

Bé, repeteixo post. Però és que l'ocasió s'ho val: avui fa cinc anys que va morir l'enorme escriptor Jesús Moncada. I una bona colla de blocaires li retem l'homenatge que es mereix. Cadascú amb el seu granet de sorra, deixem ben clar que ell va ser, és i serà un dels millors escriptors en català del segle XX.

Les polissones invisibles

L’any 2005 vaig anar a la Fira del Llibre i l’Autor Ebrenc de Móra d’Ebre. Me’n recordo força bé, encara tinc presents a la retina molts moments d’aquell dia: taules rodones, presentacions de llibres, una calor que estavellava les pedres, l’amic Moragrega carregant-se al coll els últims detalls de l’organització… Allí la casualitat -no crec en el destí- va voler que m’hi comprés el recull d’articles Cabòries estivals i altres proses volanderes, just dos dies abans que el seu autor, el grandíssim Jesús Moncada, ensopegués amb la mort i ens deixes orfes abans d’hora.

D’aquest llibre, l’article que recordo i rellegeixo més vivament és el que porta per nom Temps amunt. Sobretot el paràgraf on explica que els llaguts que navegaven per l’Ebre no només transportaven mercaderies i persones, sinó també paraules. L’autor mequinensà les anomena polissones invisibles, una denominació d’una precisió i una amplitud admirables. A continuació, Moncada ens regala un fragment excels, quan afirma que les paraules "pujaven als llaüts sense demanar permís al patró ni pagar passatge, navegaven riu avall o riu amunt, desembarcaven on els abellia i s’escampaven arreu. Pels fumosos cafès de la Mequinensa vella, encastades a les històries de navegacions mítiques, en les quals la rauxa riberenca -amb la col·laboració del rom cremat- engruixia riades, encrespava colls, esmolava pedrets, eternitzava l’enervant monotonia de les planes, atiava rivalitats, afavoria guerrillers antifranquistes o multiplicava proeses amatòries en llits d’altri, rodolaven sovint paraules marineres; i les nostres, a voltes mascarades per la pols del lignit, esclafien als embarcadors, a les tavernes, a les drassanes o als bordells de per avall".

Lluny de sentir nostàlgia per un temps que no tornarà, perquè la construcció de l’embassament de Riba-roja va suposar una barrera infranquejable per a aquestes polissones, m’il·lusiona pensar que ben aviat es tornarà restablir el tràfic entre la població que dóna nom al pantà i la Mequinensa nova. I no són esperances vanes, les que vénen a trobar-me, sinó ben fonamentades: ja fa temps que els poders públics han posat fil a l’agulla per fer una carretera que anirà de Riba-roja a Mequinensa tot passant per Almatret. Una trentena de quilòmetres que posaran altre cop en contacte la Ribera d’Ebre i el Baix Cinca, i que donaran l’oportunitat al poble més alt i escorat del Segrià d’obrir-se a uns territoris incomprensiblement llunyans.

Així doncs, quan la carretera estigui feta -i això serà més aviat que tard-, altra volta tornaran a circular, amunt i avall, mercaderies, persones i, sobretot, paraules. Polissones invisibles que pujaran a cotxes, camions, autobusos, bicicletes i carros tirats per mula sense demanar permís a l’amo ni pagar passatge. Polissones que aquest cop no vindran, necessàriament, de Deltebre, de Xerta, de Miravet, de Flix, de Faió o de Mequinensa, sinó d’Almatret i de tota la reraguarda del Segrià, veritable catau de mots remots, indòmits i acostumats a viatjar de franc. Certament, el viatge es presenta interessant.

Hall of Fam: Bar Maig (Garcia)

2010-06-12T01:19:00.000-07:00

Aquí l'esmorzar de Garcia, a la Ribera d'Ebre, també en companyia del Josep Moragrega. Vam estar acompanyats en tot moment per l'Àngels, la mestressa, i la Ruth, la seua jove. Bona teca!

Entrevista al Cafeïna (Lleida Televisió)

2010-06-11T08:54:00.000-07:00

Bé, per fi em podeu veure en alguna entrevista! Va ser al Cafeïna, a Lleida Televisió, fa 2 setmanes. Vam xerrar la Mariví, el Ramon i jo de gastronomia i moltes coses més. Va passar una molt bona estona.

Hall of Fam: Hotel Restaurant Diego (Santa Bàrbara)

2010-06-10T08:19:00.000-07:00

Aquí l'esmorzar de Diego, també acompanyat pel Pep Carcellé. Lo primer plat és lo que vaig menjar jo, lo tercer és lo que va menjar Pep, i lo segon és lo que vam compartir. Perquè es tracta de compartir, no?

Hall of Fam: Los Bessons (Polígon Industrial Riu Clar-Tarragona)

2010-06-09T10:47:00.000-07:00

Sobretot no us espanteu. Això és lo que podeu trobar, un dissabte qualsevol, a Los Bessons del Polígon Industrial Riu Clar, de Tarragona. Perquè no us perdeu, us en dic l'adreça i després la busqueu al Google Maps: C/ Plom, 28.

Nota important: Aquest establiment és bessó d'aquest altre.

Hall of Fam: Ca la Fermi (Sant Jaume d''Enveja)

2010-06-08T11:54:00.000-07:00

Després del Bar de Rebeca, encara vam anar a dinar! Va ser a casa de la Fermi, mare de Vanessa i sogra d'Antonio. Vaig tastar una mica (la panxa no donava per a més) de la paella que havia fet la Fermi. Autènticament sideral!

Presentació a Móra d'Ebre (Fira del Llibre Ebrenc)

2010-06-07T11:41:00.000-07:00

Diumenge 6 de juny era el dia. El dia de la Fira del Llibre Ebrenc. Va ser una jornada intensa, que va començar amb l'esmorzar popular (no podia faltar, xeic). Encara tenia la llonganissa a la boca (no malpenseu, per favor!) que van avisar que en 5 minuts començava la primera tanda de presentacions, la de les 11 del matí. I ja em veieu, corrent, perquè era el primer a intervenir. Una estona després d'acabar la presentació, es va fotre a ploure. I quin xàfec, mare! Tots refugiats a la carpa central i a les paradetes. A la tarda, després d'un dinar que explicaré més avant, vaig assistir a una altra tanda de presentacions. En acabar, vaig xerrar una mica amb el personal i cap a Reus, perquè tornava a fer gotes. Havia estat una jornada passada per aigua, però en cap cas aigualida.

Aquí, amb Pep Carcellé, a la paradeta de Mr. Serret, signant un exemplar per al rapitenc Eduardo el Cartero.

Al costat de Jordi Pijoan-López, coautor de la novel·la Sang Culé.

Amb els escriptors participants a la primera taula.

Foto panoràmica.

Ester Suñé, la poetessa de la Fatarella.

Aigua i bombolles.

Jordi Duran, lo més maldito de les dues Móres, inspeccionant sota la pluja.

Plou i no fa sol.

"Aigua als ordins!", que dirien a Sarroca.

David Martí, autor de les Bruixes d'Arnes, el primer de la primera tanda de la tarda, al costat de Josep Igual, Jesús Tibau i Vicent Pellicer.

Una altra panoràmica.

Voldria també anomenar d'altres escriptors que em vaig anar trobant durant tot el dia, com Xulio Ricardo Trigo, Coia Valls, Jordi Andreu Corbaton, Laura Mur o Miquel Esteve. D'altres que no vaig veure, com l'"arbequina" Teresa Bertran o l'enigmàtic Anton Dorca. I voldria felicitar, sobretot, a l'organització de la Fira. Van demostrar, una vegada més, el seu amor pels llibres i per la seua terra, i que no s'arronsen tot i les adversitats meteorològiques. És en aquests moments quan es veu, realment, l'empenta d'un grups de xics i xiques joves que del no res han creat la fira del llibre més autèntica de Catalunya.

Hall of Fam: Bar de Rebeca (Sant Jaume d'Enveja)

2010-06-05T00:45:00.000-07:00

Perdoneu, ja se'm desquadren les fotos. Avui penjo una cosa que hauria d'haver penjat abans. Perquè després d'esmorzar al Restaurant l'Estany, i abans de dinar a ca la sogra de l'Antonio, vam parar a fer el vermutet al Bar de Rebeca, a Sant Jaume.

Hall of Fam: Restaurant Casa Paca (Riumar-Deltebre)

2010-06-03T12:16:00.000-07:00

El dia de Deltebre vam anar a fer el vermut a Casa Paca. L'Alexis ens va servir l'anguila de tres maneres diferents. I sí, era tan bo com sembla:

La Casa del Abeuradors (Gandesa)

2010-06-03T04:07:00.000-07:00

La Francina i el seu home (tampoc en sé lo nom!) fa uns mesos van engegar aquest negoci a Gandesa, la capital de la Terra Alta. No és un establiment gastronòmic, però té certa relació amb la gastronomia. Perquè si us hi allotgeu durant 2 nits i dieu que veniu de part meua us conviden a unes braves al bar Ismael. Què, com ho veieu?

Detalls de vi

2010-06-01T12:04:00.000-07:00

Tres mesos després d’estrenar-me, vaig tornar-hi. Va ser al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a Reus, l’últim dimarts de maig. La Fira Reus Viu el Vi havia programat un tast de vins de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta i jo era allí, impacient per repetir.

El Jaume Martí, secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, explicava el vins que ens anaven servint. Del primer, un Mas d’en Pol de Vilalba dels Arcs, va afirmar que era un blanc modern, atractiu, que seduïa pel nas. Que tenia molta fruita i algun matís floral. Que s’escampava cap als costats de la boca i que provocava molta salivera. Que era un vi franc i sincer, perquè no amagava res.

Del següent, un Clot d’Encís de Bot, va exposar que atresorava un rosat expressiu. Que tenia un pas de boca intens. Que era, alhora, refrescant i llaminer.

Del tercer, un Somdinou de Gandesa, va detallar que era especialment brillant. I que tenia un to pàl·lid, però no tant com el Mas d’en Pol. El Jaume va dir que el Somdinou era subtil, amb sensacions torradetes, com de pastisseria. Que guardava notes de codonyat, de poma confitada no excessivament cuita. Que retirava a un escumós. Que tenia volum i amplitud. I que deixava un punt saladet als llavis.

Del quart, un Aube de Batea, va destacar que tenia un color molt cobert i vermellós. Que era tot exuberància i estructura. Un vi amb tocs de fruita negra i roja, notes balsàmiques –menta i eucaliptus- i potent al nas i a la boca.

De l’últim, un vi dolç del Celler Piñol de Batea, va assenyalar que conservava l’essència del raïm acabat de collir. Que era molt llépol, però gens enganxós. Que tenia una pujada de nas molt agradable. I va recomanar que, si ens en queia una gota a la mà, no cometéssim l’error de torcar-la. Que la xarrupéssim.

La Gemma Rabascall, que seia al meu costat, va dir que amb el vi dolç havia tingut desig de músic. Vaig mirar a la taula de davant, on hi havia el Josep Escaño i el Jordi Salvat, i vaig pensar que aquella era l’excusa ideal per ofegar les penes periodístiques. L’alegria típica d’un tast de vins s’havia transformat en xivarri i crits, i al pobre Jaume no se l’escoltava pràcticament ningú.

Vaig fer voltar la vista per la sala. Els bancs treballats, els motius florals de les parets, les columnes senyorívoles, els vitralls que absorbien les últimes llums del capvespre, la barana transparent del primer pis, els arcs de maons que connectaven amb el sostre, el sostre policromat, animal i vegetal, solcat per entrecreuats camins de flors… Tot hi eren detalls.

El Jaume Martí havia dit, abans de començar, que per fer un bon tast de vins calen copes bones, una nevera per mantenir el vi fred, bona predisposició i un llevataps. Jo hi afegiria que també cal un lloc adequat, un marc lluït, un embolcall que faci patxoca. Una ubicació que lligui amb l’acte en qüestió és un detall, cert, però en cap cas menor. Perquè, al cap del carrer, són aquesta mena de detalls els que acaben marcant la diferència.

Us agraden les cireres?

2010-06-01T04:37:00.001-07:00

Dos bons amics, la Marta i l'Ignasi, han constituït una empresa de repartiment de fruita a domicili. Ara és el temps de les cireres, i us les portaran a casa si els les demaneu. Què us en sembla?

Presentació a Lleida

2010-05-31T12:21:00.000-07:00

Divendres 28 de maig vam presentar Esmorzars de l'Ebre (i altre cop Esmorzars de Lleida) al Pub Antares de Lleida. També va ser una presentació diferent, perquè va ser la primera vegada que en un acte d'aquests puc fumar i ingerir begudes espirituoses. Érem parents i amics, sarroquins, escriptors i fins i tot un editor (el Josep Gelonch, de Fonoll, arribava de defensar la seva tesi doctoral). El Ramon Camats, que em va presentar llibre per tercera vegada, i que tot el divendres havia anat d'aquí cap allà, va remuntar-se als temps d'Oli en un llum per lligar-ho amb els dos llibres d'esmorzars. Jo vaig fer èmfasi en què aquest era un llibre ebrenc, sí, però que podia servir a la gent de Ponent per descobrir unes Terres que es troben al cantó de casa i que tenen molt per oferir.

Agraeixo a l'Antares i al Toni Revés -descendent de Sarroca, per cert- el fet que hi hagués pogut fer la presentació. També els agraeixo el suport que vénen prestant, d'un temps cap aquí, als escriptors joves i no tan joves que volen fer alguna cosa en el món de les lletres catalanes. Iniciatives com aquesta mereixen un reconeixement, i també que es perllonguin en el temps. Així doncs, endavant les atxes!

Presentació a Flix

2010-05-30T13:39:00.001-07:00

Dijous 27 de maig vam presentar Esmorzars de l'Ebre a Flix. Va ser a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila. Ho vaig fer acompanyat de l'escriptor i amic Andreu Carranza i de la bibliotecària, de qui no recordo el nom (perdoneu-me, perdoneu-me un altra vegada més). Entre el públic hi havia la Norma, protagonista del capítol de Flix; la Neus, amb qui vaig treballar al Palau Oliver de Boteller de Tortosa; les llibreteres... La presentació va ser la més diferent de totes les que he fet, perquè l'Andreu, sempre agut, original i imprevisible -pregunteu què va fer a la presentació d'El parlar de Sant Carles de la Ràpita, del Pep Carcellé- va improvisar una entrevista amb preguntes realment sucoses. Només us diré que l'última em comminava a fer un menú -ebrenc- de tot el que havia esmorzat.

Com sempre, Andreu, genial.

Fira del llibre ebrenc / Litterarum 2010

2010-05-29T11:49:00.000-07:00

Jo hi aniré. I vosaltres?

(animeu-vos-hi, que abans de la presentació col·lectiva del matí, en la qual participo, hi ha un esmorzar!)

Hall of Fam: Los Bessons (Deltebre)

2010-05-26T12:35:00.000-07:00

Sobretot no prenguem mal amb la sessió de fotos...

Entrevista al Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB)

2010-05-26T09:10:00.000-07:00

Aquí teniu el link. És estrany, però no hi parlo de menjar.

Hall of Fam: Restaurant l'Estany (Caseta de Fusta-Mas de la Cuixota)

2010-05-25T09:08:00.000-07:00

L'esmorzar del Delta Sud és aquell que va just abans de la foto de portada del llibre, en la qual apareixo perxant. Per esmorzar hi havia: anguila amb suc per a l'Antonio Valmaña i calamarsets per a mi. Per beure, vi blanc de Vilalba dels Arcs.

Presentació a Santa Bàrbara

2010-05-24T12:04:00.000-07:00

Després de Tortosa, vam aterrar a Santa Bàrbara. A la Biblioteca José Escudé i Albesa, vam presentar el llibre acompanyats de la Sònia, Montse, la Judit, la Isabel... La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura Alfred Blanch. Jo vaig exposar que el capítol de Santa Bàrbara, un capítol molt oleícola, va íntimament lligat amb el meu primer llibre, Oli en un llum. Potser per aquest motiu em vaig trobar tant a gust escrivint-lo...

Presentació a Tortosa

2010-05-23T08:07:00.000-07:00

Dissabte 22 de maig, al matí, vam presentar el llibre a la 2 de Viladrich, a Tortosa. A la taula vaig estar acompanyat del Jesús Tibau, escriptor i blocaire, i del Joan Caballol, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa. També hi havia el rapitenc Pep Carcellé, protagonista destacat del llibre. Vam parlar del llibre en conjunt i també del capítol dedicat a Tortosa, on surten establiments com la Tasca Bohemia i el Bar Esther, i on es detalla un recorregut pel nucli antic per la capital del Baix Ebre. Sempre és un gust tornar als llocs on ets sents com a casa, i Tortosa -sense cap mena de dubte- n'és un.

Hall of Fam: El Racó (Flix)

2010-05-21T13:45:00.001-07:00

L'esmorzar del Racó de Flix: jabalí per a mi, cua de bou per al Moragrega i unes prunetes de postre per a un servidor. Per cert, lo dijous que ve vaig a Flix a presentar lo llibre. No sé què em diu que anirem a petar al Racó...

Hall of Fam: Bar Ismael (Gandesa)

2010-05-19T12:30:00.000-07:00

Aquí, l'esmorzaret de Gandesa. Amb vi de Pepe Fuster, un combinadet per a mi i un Mediterrani per al Jaume Prim (no es va poder aguantar i a la foto ja en falta un bocí).

Hall of Fam: Can Joan (Horta de Sant Joan)

2010-05-18T11:51:00.001-07:00

Aquí teniu l'esmorzaret d'Orta. La primera foto es veu bé; la segona no gaire (el vi és un Nostra Senyora del Portal, de Batea); la tercera brilla i la quarta retrata un digestiu amb herbetes dels Ports.

Esmorzar a la vora de la mar

2010-05-17T09:57:00.000-07:00

La mar, a aquella hora del matí, tenia un color blau fort, definit. Se la veia mandrosa i enlluernada. El sol pujava i l’ombra de les barquetes s’escurçava.

Jo m’ho mirava des del restaurant del Club Nàutic, on havia anat a esmorzar. Vaig fer un glop d’un vi negre del Montsant, La Presa, un vi de fina aroma i gust tirant a dolcet. Confesso que, abans d’emprendre la truita de patata, no les tenia totes. Semblava poc feta, i a mi no m’agraden les truites poc fetes, perquè les trobo llefiscoses. Les truites, m’agraden de fetes cap a socarrades. Tot i així, me la vaig menjar. I vaig tenir la grata sorpresa que estava al punt, molt equilibrada. La llesca de pa amb tomata que acompanyava la truita va entrar millor per la vista. I no em va decebre quan la vaig tenir a la boca, perquè combinava una crosta cruixent i bocins de tomata grossos i carnosos.

Vaig repetir sensacions al segon plat. Perquè vaig menjar llonganissa, mitja tomateta a la planxa i fesols. I a mi no m’agraden els fesols, perquè –en efecte- els trobo llefiscosos. Altra vegada vaig quedar-me parat, perquè aquells fesols eren compactes, tenien un punt d’all torrat i eren inesperadament bons.

Sovint diem que hi ha menjars que no ens agraden. Menjars que, per cert, fa anys que no tastem. Alguna vegada hauríem de fer un esforç i tornar-los a provar. Posar en pràctica aquella frase que ens deien els pares i que repetim als nostres fills: “Com saps que no t’agrada si no ho has tastat?” Potser llavors cauríem del cavall, com Sant Pau, i ens replantejaríem els nostres gustos.

S’ha dit molt que, sobre gustos, no hi ha res escrit. Jo, a Cambrils, esmorzant a la vora de la mar, vaig veure que els gustos sempre es poden reescriure.

Hall of Fam: Bar Restaurant Sergio (Sant Carles de la Ràpita)

2010-05-16T13:08:00.001-07:00

La primera foto és lo que va menjar lo maldito Pep Carcellé (truita de julivert i escrita). La segona foto és lo que vaig menjar jo (truita de julivert i anguila amb suc). I la tercera foto... Bé, una escena costumista rapitenca.

Hall of Fam: Bar La Creu (Móra d'Ebre)

2010-05-14T10:50:00.000-07:00

Aquí teniu l'esmorzar de Móra d'Ebre. L'amic Moragrega i jo vam arribar una mica tardet, però encara vam trobar fato...

Hall of Fam: Ca les Barberes (Paüls)

2010-05-13T12:22:00.001-07:00

Aquí teniu l'esmorzar de Ca les Barberes de Paüls: freixures, vi negre de Prat de Comte (s'intueix a la primera foto, a la part superior esquerra) i licor de cirera (elaboració casolana).

Cassola de tros (estil Antònio)

2010-05-12T12:10:00.001-07:00

El dia abans d'aquests caragols, vam anar a Arbeca, a l'aplec de l'1 de maig que cada any s'organitza a la capella (al costat de la pista en direcció a Mollerussa). Vam endrapar, com quasi tothom a l'aplec, la típica menja de les Garrigues Baixes: la cassola de tros. Hi havia (ja em corregireu si l'erro) patata, espinacs, costella de porc, llonganissa, també caragols, botifarra negra i bitxo. El cuiner, l'Antònio de Borges, cada any perfecciona una mica més la tècnica, perquè la cassola aquesta era més bona que la de l'any passat i (suposo) menys que la de l'any que ve.

Hall of Fam: Bar Esther (Tortosa)

2010-05-11T11:42:00.001-07:00

Amb el Jesús Tibau també vam anar a fer el vermut al Bar Esther del Mercat de Tortosa, tota una institució a la capital del Baix Ebre.

(Per cert, el proper dia 22 de maig, després de la presentació, hi tornarem a fer el vermut. Suposo que no hi cabrem i haurem de seure a la terrasseta. Si no plou, és clar...)

Hall of Fam: Tasca Bohemia (Tortosa)

2010-05-09T01:02:00.000-07:00

A partir d'avui penjaré totes les fotos dels plats que vaig endrapar jo i els meus acompanyants en aquesta seguida d'esmorzars. Comencem per la Tasca Bohemia, al nucli antic de Tortosa, on el Jesús Tibau i jo vam prendre un esmorzar finet, aeri, regat amb un vi blanc de Bot, un Llàgrimes de Tardor.

Restaurant Mare de la Font (Solsona)

2010-05-06T11:50:00.000-07:00

En un viatge recent al Solsonès, vam anar a dinar al Restaurant Mare de la Font, als afores de Solsona en direcció a Oliana. Érem els quatre de casa, la Mari i el Joan. Aquí teniu afotos de tot lo que vam menjar. Que ensaliveu!

(com podeu veure clicant al link, l'àrea d'esbarjo que envolta el restaurant el converteix en un lloc ideal per portar-hi la canalla)

Caragols a la llauna (estil Héctor M.)

2010-05-05T11:52:00.001-07:00

Diumenge passat vam fer una menjada al mas del pare de l'Héctor M. Vam menjar carn i llonganissa a la brasa i caragols a la llauna. Us explico com va preparar l'Héctor M. els caragols: primer va tirar un raget d'oli a la llauna; després va escampar-lo amb un paper de diari; a continuació va col·locar els caragols mirant amunt; després va afegir la sal, l'oli el pebre i al final, quan ja estaven fetets, va deixar anar un raget de whisky perquè quedessin cruixents. I vaja si ho van quedar! Felicitats, Héctor! (no la sabia, aquesta del whisky)

(als que conegueu l'Héctor, l'M. no és el seu cognom, sinó el seu segon nom: Martí)

Esmorzars de Lleida als Jocs Literaris del Jesús Tibau

2010-05-04T11:42:00.000-07:00

L'amic Tibau organitza cada dimecres els seus Jocs Literaris. En aquesta ocasió sorteja, entre altres llibres i discos, un exemplar d'Esmorzars de Lleida, el primer de la nissaga dels meus esmorzars de forquilla i ganivet. Espero que, sigui qui sigui el guanyador (o la guanyadora), ensalivi tant com ho vaig fer jo esmorzant per aquests móns de Déu. Ara, un consell molt important: qui se l'hagi de llegir, que ho faci amb la panxa plena. No és qüestió de fer patir la gent més del compte...

Tot llegint "Ramona Closa, o l'alquímia d'una cuinera"

2010-05-03T12:04:00.001-07:00

Aquest dia el Jaumet em va regalar el llibre de sa mare. Ben escrit i molt emotiu. Sobretot quan l'autora, l'Antonieta Zaccarelli, descriu com la Ramona prepara els menjars. En aquests moments el llibre adquireix una dimensió màgica. T'hi trobes, com si fossis allí, al costat de la Ramona, una mestressa de la cuina popular i tradicional.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Isabel Bobes

2010-04-30T10:37:00.000-07:00

La Isabel no va venir a cap esmorzar. Però com si hagués vingut, perquè la ulldeconenca és la correctora d'aquest llibre. Li he d'agrair, sincerament, que hagi sortit un producte tan guapet. Sense els seus consells, les seues precisions, concrecions i esmenes, la cosa no hauria estat la mateixa. Gràcies, Isabel!

(ja em diràs si he fet alguna falta, xica)

La banda sonora d'Esmorzars de l'Ebre: Xeic!

2010-04-29T04:21:00.000-07:00

Escolteu atentament la lletra d'aquesta cançó. Resumeix a la perfecció l'esperit d'Esmorzars de l'Ebre.

La banda sonora d'Esmorzars de l'Ebre: Lo Teixidó

2010-04-28T09:45:00.000-07:00

Quan llegiu el capítol que porta per nom "Restaurant l'Estany" poseu aquesta música. Quedarà tot més autèntic.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Josep Pagès i Laura

2010-04-27T11:36:00.001-07:00

El montsenyenc Josep i la "roquetera" Laura també em van acompanyar a la Fatarella. Aquí els podeu veure degustant la famosíssima clotxa.

Els personatges d'Esmorzars de l'Ebre: Ramon Gironés

2010-04-26T09:21:00.001-07:00

El Ramon em va acompanyar a la Fatarella. Em va organitzar una agenda completíssima! Gràcies, Ramon.

Presentació a Paüls

2010-04-25T14:25:00.000-07:00

I un altre any a Paüls! Va ser un dia magnífic, de punta a punta. Sardanes, jotes, llibres i el caliu d'una gent amb la qual et sents com si no t'haguessis mogut de casa. Gràcies a tots! (i a totes també, eh?)

Ah, per cert, lo de l'última foto no em va poder acompanyar a l'esmorzar de Paüls, però me les vaig manegar per repartir-lo per uns quants capítols...

Esperant...

2010-04-24T10:24:00.001-07:00

Avui he signat a l'Abacus de Reus. Més aviat semblava que estigués esperant la presentació de demà, a Paüls...

Sant Jordi 10 (Gràcies, Terres de l'Ebre!)

2010-04-24T04:56:00.000-07:00

Un altre Sant Jordi. Aquest any, també intercomarcal. Al matí vaig ser a Móra d'Ebre, a la Llibreria Bassa, on vaig viure anècdotes suculentíssimes. Vaig perdre el compte de les vegades que la clientela em va demanar a quin preu anaven les roses, i fins i tot una senyora gran em va demanar que li firmés un llibre del Pep Guardiola. Vaig parlar amb l'Annchen, una noia sud-africana que fa cinc mesos que és a Móra d'Ebre, sobre la potencialitat turística d'aquestes Terres. Vaig parlar de la imminent Fira del Llibre Ebrenc amb l'Albert i la Núria, i vaig intercanviar impressions amb la gent a qui dedicava el llibre.

Per dinar, vaig anar al Bar la Creu, un dels escenaris del meu llibre d'esmorzars ebrencs. El bacallà, de l'Atlàntic, era finíssim; el Moisés me'l va deixar al punt. Els musclos, de l'Ametlla de Mar, amb aquell punt de sal que et fa llepar la closca. I el vi, de la Cooperativa de Gandesa (felicitats, Joan Maria i companyia!), deliciós.

Després de dinar, vaig anar a Tortosa. Vaig signar llibres en companyia d'escriptors com Emigdi Subirats, Jesús Tibau, Esteban Martín, Cinta Arasa o Francesca Aliern. Els vaig dir, mig en broma mig seriosament, que la paradeta de la 2 de Viladrich semblava la Llibreria Serret però a l'aire lliure.

A l'últim tram de la tarda, va ploure. Va parar quan la llibreria estava a punt de tancar...

Tot i així, no em puc queixar. Va ser un bon Sant Jordi, el meu primer Sant Jordi ebrenc. Gràcies a tots (i totes) els que ho heu fet possible!

La poesia segons Vergés

2010-04-22T23:15:00.001-07:00

L’ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés, és un llibre magnífic. Ho és perquè empra un llenguatge entenedor i fluid, perquè les imatges que construeix són nítides, perquè la ironia que destil·la és d’alta graduació i, sobretot, perquè s’aguanta sobre una estructura senzilla i alhora resistent, sorprenent.

En una primera part hi ha un poema llarguíssim, de tres-cents quaranta-cinc versos, en què parla Ròmul, un dels fundadors de Roma. Al llarg del poema hi ha constants notes que ens remeten a una segona part del llibre. En aquesta segona part, escrita en prosa, parla Remus, cofundador de Roma i germà bessó de Ròmul, on es desgrana el significat de les paraules de la primera part. Hi trobem referències a autors com Ausiàs March, Shakespeare, Homer, Carles Riba, J. V. Foix, John Keats, François Villon, Virgili, Sant Agustí, T. S. Eliot, el mateix Vergés o Vicenç Garcia, el tortosí rector de Vallfogona.

Gerard Vergés és generós. Com un tramoista que ens mostra què hi ha entre bastidors, com un cuiner que ens revela el secret d’una recepta, ens explica quin origen té aquella cita, aquella imatge, aquell color, aquella cançó. D’aquesta manera, Vergés ens ensenya a llegir poesia. Ens fa venir el cuquet de comprar, de tant en tant, algun llibre de poemes. Ens dóna l’oportunitat de fer-nos amics, amants, de versos i estrofes. I ens ajuda a desenganxar-nos del terra, tal com li vaig sentir dir un dia, com un avió que s’enlaira de la pista.